El Lliure, emmordassat

Quan algú tenia èxit i es comportava de manera despòtica i amb menyspreu envers els simples mortals, es deia que se li havien pujat els fums. La gent del Lliure el patia, però callava. "Falta menys", "Gairebé ens l’hem tret de sobre"... fins que va arribar la mala notícia. Com tants dictadors d’esquerres –els de dretes ni s’esmenten– Lluís Pasqual es va saltar les normes per quedar-se. Al patronat van callar. La gent va esclatar. Les ganes que toqués el dos eren unànimes entre els subordinats que el patien.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Els primers culpables de la situació són els seus amics, els ‘teatrers’ del patronat. Dos mandats són dos mandats, no un xiclet. A fi d’acordar una solució als danys provocats per la permissivitat de l’arbitrarietat del director, es van reunir les administracions en una junta de govern. Són ocells de pas, aliens al Lliure i al teatre, però disposen del poder. El futur s’ha decidit al marge del patronat, considerat culpable. No estem preparats, però ja informarem els patrons (que sí que ho estan malgrat l’error comès) de l’acord que hem pres sense escoltar-los.

Cop d’Estat

No hi ha res més contrari a l’esperit fundacional de Fabià Puigserver que aquest cop d’Estat moral. El teatre que havia de ser públic per vocació i adscripció però lliure, Lliure, ha deixat de tenir veu en el nomenament del director. A partir d’ara, convertits els patrons en comparses, caldrà ser un complet il·lús o un petit cínic per sostenir que existeix alguna diferència real entre la cúpula del Lliure i la del TNC. Convocaran un concurs, s’ha de suposar que internacional, i a veure si el 'seu' jurat, no els patrons que representen l’esperit del Lliure, elegeix un director que sàpiga que cal agradar els polítics per sobre de la continuïtat de la trajectòria del teatre. Barcelona acaba de suprimir la petita llibertat del Lliure. Així la ciutat es verticalitza, o sigui que es torna bastant menys innovadora i rebel.