Dues mirades
El que és nostre
La taca de la xenofòbia s'estén per Europa al mateix ritme que decreix, en moltes capes de la societat, la implicació amb el projecte comú
zentauroepp44798120 chemnitz germany august 27 right wing supporters hold a180830204316 /
Mai hem arribat a tocar amb les puntes dels dits el somni d’una Europa completament unida, però estava en l’horitzó. Era una aspiració compartida de forma majoritària i, sobretot, una mena de conjura contra una memòria de malson. Ara, el passat de l’horror vol recobrar l’alè.
El partit racista Demòcrates Suecs ha aconseguit el tercer lloc en les parlamentàries, amb el 17,7% dels vots, i pot convertir-se en una peça decisiva de la política sueca. A Alemanya hi ha hagut noves marxes racistes. França, Itàlia, Hongria, Polònia, Àustria... La taca de la xenofòbia es va estenent pel mapa d’Europa, al mateix ritme que decreix, en nombroses capes de la societat, la implicació amb el projecte comú europeu i s’estén la simplicitat amnèsica delspopulismes.
El mecanisme capaç de desencadenar l’horror torna a greixar-se. La consciència i les aliances de classes es difuminen mentre s’eleven, amb traç gruixut, les fortaleses del que és propi. Es magnifiquen les diferències, es deshumanitza l’altre (per qüestions polítiques, religioses o, directament, racials), s’exalten totes les coses pròpies i es genera cohesió entorn d’aquest sentiment, fet que desperta moviments essencialistes que beuen de la seva idealització. De vegades, les quimeres rugeixen i trepitgen els carrers amb ferocitat. De vegades, es disfressen d’il·lusions. Però, al final, no deixen de ser monstres amb gana. Res de nou. Només que no sempre resulta fàcil distingir-los.
