Editorial

L'adeu de Sáenz de Santamaría

Fracassat el seu intent de liderar el partit, l'exvicepresidenta opta per abandonar la política amb la sensació que potser va ser la política la que la va abandonar a ella

1
Es llegeix en minuts
undefined43842746 graf3157  madrid  19 08 2108   la exvicepresidenta del gobie180910174935

undefined43842746 graf3157 madrid 19 08 2108 la exvicepresidenta del gobie180910174935 / Fernando Alvarado

Després de la sortida de Mariano Rajoy i la decisió de María Dolores de Cospedal de deixar la presidència del PP de Castella-la Manxa, la renovació del partit conservador es completa amb l’abandonament de Soraya Sáenz de Santamaría de la vida política de Soraya Sáenz de Santamaría. Amb aquesta decisió, l’exvicepresidenta del Govern rebutja erigir-se en l’oposició interna a Pablo Casado i tanca una etapa, la del 'marianisme', en la qual la formació de dretes va assolir enormes cotes de poder.

Funcionària de l’Estat, Santamaría mai va ser una política de partit; la seva especialitat era la gestió de l’Administració. Malgrat això, va aconseguir imposar-se en la primera ronda de les primàries del PP, i Casado va necessitar un pacte amb els fidels de Cospedal per derrotar-la.

Fracassat el seu intent de liderar el partit, l’exvicepresidenta opta per abandonar la política amb la sensació que potser va ser la política la que la va abandonar a ella La crisi catalana li va passar una enorme factura a la llavors vicepresidenta, responsable de la Generalitat mentre va durar l’aplicació del’article 155 de la Constitució i cap visible d’una operació Catalunya  que va arribar tard i malament i, per tant, va fracassar.

Poques persones han acumulat tant de poder a l’Espanya democràtica com la vicepresidenta Santamaría. El seu ésun llegat omplert de clarobscurs, però ni tan sols els seus adversaris més acèrrims li neguen una tenacitat i una capacitat de treball que s’han revelat insuficients per fer el salt al lideratge polític.