LA CLAU

La Diada i la llibertat

Mentenr unida Espanya a cops de porra és una quimera, com aconseguir la independència de Catalunya sense que votin la meitat dels catalans

1
Es llegeix en minuts
olerin44911406 barcelona  11 09 2014 onze de setembre diada v via catalana 180906142448

olerin44911406 barcelona 11 09 2014 onze de setembre diada v via catalana 180906142448 / FERRAN SENDRA

Centenars de milers de ciutadans catalans ompliran aquest dimarts la Diagonal de Barcelona amb motiu de la Diada. Aquest any la seva reivindicació serà una mica diferent. Reclamaran la llibertat dels dirigents polítics que són a la presó per fer-los cas. Si la setmana passada molts analistes van posar en evidència els errors del Parlament el 6 i 7 de setembre del 2017, avui és de justícia posar sobre la taula els errors de les institucions de l’Estat a partir de l’1 d’octubre del mateix any. Ningú pot discutir la legitimitat de qualsevol estat per defensar la seva integritat. Però aquest legítim dret, com el de l’autogovern, es pot exercir bé o malament. Va ser un error de Rajoy no donar curs polític a una reivindicació política. I en conseqüència, va deixar la resposta al desafiament només en mans de la policia i de la justícia.L’operació Piolínva ser un error en tota regla ja que no va aconseguir el seu objectiu –impedir la realització efectiva del referèndum– i va posar Espanya a punt del ridícul internacional. La ferida dels cops de porra de la gent tampoc s’ha curat. I si és impossible la independència sense que la meitat dels catalans participin en la votació, també ho és mantenir unida Espanya a cops de porra. Deixant de bandaxarlotadescoml’operació Catalunya en mans d’aquesta policia patriòtica encara per investigar, les actuacions de la justícia es van moure en molts moments més amb la mentalitat de l’escarment que per la de la desactivació del presumpte complot. Per a la història del’Espanya negra quedaran per sempre les maneres d’actuar del jutjat número 13 de Barcelona, més pròpia del TOP que d’Estrasburg, i l’apariciód’un nou jutge estrella, Pablo Llarena.

Per a un estat és molt complicat rectificar. Però estaria bé que els que es passen el dia denunciant la fractura de la societat catalana–alguns amb la mera voluntat d’incentivar-la– i els que han posat en evidència les misèries independentistes del 6 i 7 de setembre, ajudessin a crear un clima d’opinió favorable perquè Pedro Sánchez pugui impulsar les dues mesures que necessita per sortir de l’encallador: revocar la qualificació de rebel·lió per als encausats i demanar la seva posada en llibertat fins a la celebració del judici, com a mínim. Sense aquests dos balons d’oxigen, els qui proposen dins de l’independentisme modernitzar l’ús de la unilateralitat no aconseguiran la força que necessiten per imposar-se. Esquerdes internes s’han obert, però la llosa dels presos sepulta els arguments dels realistes.