L'ombra de Lehman Brothers

Lehman Brothers és sinònim d’excessos, de males pràctiques bancàries i de crisi. Sobretot, crisi. A punt de complir-se els 10 anys de la fallida del banc d’inversió que va fer trontollar el sistema financer mundial, el balanç no anuncia bones conclusions. Aleshores es va parlar molt de refundar el capitalisme, i en certa manera així es va fer. Es van aprovar canvis legislatius per una transparència i control més grans i es van imposar multes rècord, però vistos els resultats, s’ha mantingut un sistema en el qual les elits financeres i econòmiques dels EUA han sortit reforçades. Alhora, s’han accentuat les desigualtats socials, mentre els rics acumulen més riqueses, el patrimoni de les llars nord-americanes és més baix que quan va esclatar la crisi. Poca cosa diferent es pot dir d’Europa, on la recuperació tampoc ha arribat igual per a tothom.

Els bancs dels EUA han tornat amb interessos els diners del rescat de més de 600.000 milions d’euros (a diferència d’Espanya) i han pagat abundants sancions (gairebé 130.000 milions), però cap dels seus màxims responsables ha sigut processat. A més, l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha desencadenat una política desreguladora que dona ales a les pràctiques que es van intentar delimitar després de l’esclat de la crisi.

Avui sabem quines van ser les causes d’aquell crac (venda d’hipoteques dubtoses, endeutament elevat...). Permetre que es tornin a repetir seria una gran irresponsabilitat.