ANÀLISI

Lectura política de la Lliga de Nacions

3
Es llegeix en minuts
jmexposito44926388 france s midfielder ousmane dembele  l  vies with germany s 180907144524

jmexposito44926388 france s midfielder ousmane dembele l vies with germany s 180907144524 / FRANCK FIFE

El calendari futbolístic estava sobrecarregat. Semblava que havien de suprimir-se competicions, i en canvi apareix a Europa, gairebé per sorpresa, la nova Lliga de les Nacions. Es parlava que les cames dels jugadors necessitaven menys minuts d’activitat a l’any, però els caps pensants d’aquest immens negoci d’espectacle i televisió en què s’ha convertit el futbol, en comptes de reduir el nombre de partits, han decidit reestructurar el panorama amb més. Ho fan de pressa i amb fermesa. El Mundial de Rússia ja va confirmar, per exemple, la tendència a una fase final amb cada vegada més equips i més partits, televisats en directe i generant més beneficis, per descomptat.

La nova filosofia imperant canvia aspectes esportius. Pel cansament més acusat dels jugadors, condueix a una tendència general a què les plantilles siguin més àmplies per possibilitar més rotacions. També incrementarà l’autodosificació d’esforços dels futbolistes sobre els terrenys de joc (Messi ja n’era un exemple significatiu). Si ens fixem, veiem que ja ha començat una creixent permissivitat en vista de la presència de reserves en les alineacions. Ho vam veure a la Copa Internacional, una altra competició de creació recent, que va consolidant-se a l’estiu, després de les vacances, per al rodatge de les plantilles. Hi va haver partits que eren literalment entre reserves. Probablement ho comprovarem així mateix, tot i que sigui amb una magnitud més reduïda, en aquesta nounada Lliga de les Nacions, un campionat pensat per ser de rang menor a un Mundial o un Europeu.

Més diners

L’aparició d’aquesta Lliga de les Nacions reflecteix el desig de la UEFA de substituir el grapat de partits amistosos banals i freqüentment desequilibrats que jugaven tradicionalment cada any les seleccions nacionals. Ara serà una lliga estructurada amb categories, ascensos, descensos i ‘play-offs’. Aquest invent de la UEFA té dues característiques. La primera, que s’enfrontaran sempre seleccions similars en potència (comença amb Alemanya contra França i Espanya contra Anglaterra en la divisió A, i Gibraltar contra Macedònia en la divisió D). La segona és que hi haurà molt més negoci que en aquells amistosos ‘light’  i que la UEFA començarà ara a emportar-se una bona part d’aquests diners.

Notícies relacionades

Podem sospitar altres intencions no confessades per la UEFA o altres conseqüències buscades o no buscades que porta la seva nova política. Per exemple, que vulgui contrarestar l’hegemonia total que tenen els clubs –que són entitats privades–  dins del futbol internacional. O que desitgi potenciar, després de l’èxit de Rússia, el seguiment popular de les seleccions. Perquè les seleccions a través de les federacions nacionals hi estan més lligades que els clubs. Si dins del món del futbol creix el paper i pes de les seleccions a costa del qual ara tenen els clubs, hi haurà conseqüències. S’anirà definint amb molta nitidesa una àrea del joc entre països a través de les seleccions sense estrangers, i una altra àrea més desnacionalitzada en què estaran situats els clubs. Perquè tot i que els seguidors sempre enalteixen la identitat nacional d’un Madrid (i la diferent d’un Barça), un Bayern o una Juve, en realitat, i tret d’excepcions, amb el DNI a la mà són molt poc de casa. La globalització ens ha portat infinitat de casos de grans equips que en el fons no tenen pàtria. La majoria dels francesos no considera seva, identitàriament parlant, aquesta espècie de legió estrangera en què s’ha convertit el PSG.

Consciència d’europeïtat

De tota manera, la UEFA ha de anar amb molt de compte amb aquests temes, perquè els grans clubs europeus, a més de ser molt transnacionals –respecte a les fronteres internes de la UE– en la composició de les seves plantilles també acullen de forma creixent i en número gairebé exponencial africans, llatinoamericans i asiàtics. El món modern hi està molt ben retratat. Amb tot, i en contrapès a altres dubtes que pugui generar la nova Lliga de les Nacions, és gairebé segur que aquesta competició regular entre seleccions incrementarà la consciència de l’europeïtat i la pertinença conjunta de tots els seguidors a una sensibilitat i en bona part a un projecte polític concret, i això segur que serà positiu.