Nova temporada cultural
Dos dies de setembre
A més de mobilitzacions, m'agradaria que Torra anunciés una tardor en la qual poder aixecar el teló tranquils
zentauroepp10448610 empty illuminated theatre180907214725
El mateix dia (6 de setembre) en quèDaniel Martínez, president del Grup Focus, presentava l’oferta dels seus teatres per a la nova temporada, es complia un any del primer dels dos dies (6 i 7 de setembre) més tristos de la història catalana recent. Martínez va il·lustrar amb xifres (els números canten) les pèrdues que la situació creada per aquells dos dies i els mesos següents van suposar per al sector teatral: el primer trimestre de la temporada passada va arrossegar caigudes importants, mai abans vistes de manera tan abrupta, de l’assistència del públic al teatre. 24.000 espectadors menys que en el mateix període de l’any anterior, només pel que fa als quatre teatres gestionats per Focus. Sumin-li l’equivalent a la resta de teatres de la ciutat i podran fer-se una idea del desastre.
El Govern actual i els partits amb majoria en aquelles sessions han volgut passar com de puntetes, calladament, per aquells dos dies clau. Però dues veus, entre d’altres, han trencat aquest silenci amb dos tocs d’alerta: la de l’històric republicà Joan Tardà plantejant un dilema hamletià (“ingenus o estúpids”) i la del llavors secretari de la Mesa del Parlament Joan Josep Nuet, amb una entrevista al programa ‘Més 324’, de TV-3, la nit de dijous passat, en què recordava, mentre reflexionava amb sinceritat digna d’aplaudiment, les seves vivències d’aquells dos dies: desgovern, improvisació, atropellaments, presses, a més de molt no saber i no voler saber.
Dimarts vinent, 11 de setembre, s’inicia el que sembla que serà una altra tardor agitada. Fa temps que el senyor Quim Torra crida a la mobilització i a omplir els carrers amb reivindicacions d’una part. Diguin-me ara ingenu i/o estúpid, però m’agradaria que hi hagués també, en algun moment, una trucada, un gest, alguna cosa, per breu i mínim que fos, que pogués llegir-se com una invitació a omplir-nos de teatre, de cine, de lectures, de música... Que anunciés, per a la cultura, una tardor en què poder aixecar el teló tranquils.
