Creix el risc d'un 'brexit' sense acord

A menys de set mesos que es produeixi la sortida efectiva de la Gran Bretanya de la Unió Europea (UE), la mitjanit del 29 de març del 2019, les negociacions entre Londres i els Vint-i-set segueixen encallades sobre la qüestió crucial d’Irlanda i sobre com s’han d’articular les relacions futures entre la Gran Bretanya i la UE.

El termini per assolir un acord que pugui ser tramitat i aprovat a temps pels parlaments britànic i europeu s’esgota. La Comissió Europea i els governs de diferents països, com Alemanya, França i la Gran Bretanya, han començat a preparar mesures de contingència especials per afrontar la possibilitat d’un ‘brexit’ sense acord i, per tant, sense el període transitori d’adaptació previst. Això implicaria el restabliment des del 30 de març dels controls duaners i sanitaris per a tots els productes procedents de la Gran Bretanya i l’expiració de molts permisos i autoritzacions.

Michel Barnier, cap de l’equip negociador de la UE, adverteix que Londres i la UE han de tenir acabat l’acord de divorci “com a molt tard al novembre” i va recordar que la ratificació parlamentària requerirà diversos mesos. La debilitat política de la primera ministra britànica, Theresa May, i la profunda divisió del Partit Conservador sobre el ‘brexit’pot complicar la ratificació de l’acord en el Parlament britànic. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha reconegut aquesta setmana que no pot excloure’s que les negociacions fracassin “perquè encara no tenim resultats”. “El risc d’un ‘brexit’ sense acord creix cada dia”, ha alertat el president de la Federació d’Indústries Alemanyes (BDI), Joachim Lang, instant les empreses a preparar-se. La mateixa May alimenta aquestes expectatives al declarar que “no seria la fi del món” un ‘brexit’ sense acord i que el país podria “transformar aquesta situació en un èxit”.

Control fronterer

Barnier recorda que encara falta per pactar el 20% de l’acord de separació, en especial el mecanisme que garanteixi que no es reinstal·larà un control fronterer entre Irlanda i Irlanda del Nord per preservar l’acord de pau del Divendres Sant del 1998, trobar solucions per a territoris específics britànics (Gibraltar, les seves bases militars a Xipre) i la protecció de les denominacions d’origen. Les propostes europees per resoldre el problema de la frontera irlandesa xoquen amb l’oposició dels ultraconservadors unionistes (DUP) d’Irlanda del Nord, de qui depèn May per no perdre la majoria parlamentària.

Respecte al futur, la proposta de relació comercial a la carta de la Gran Bretanya amb la UE plantejada al juliol per May al denominat document de Chequers no és acceptable per a la UE, perquè “soscava el mercat únic europeu”, pretén que “la UE perdi el control de les seves fronteres i les seves lleis” i dona avantatges competitius a les empreses britàniques, destaca Barnier. El pla de May a més xoca amb una part significativa del seu partit, que rebutja el seu model d’un ‘brexit’ suau, i va desencadenar la dimissió dels ministres David Davis (brexit) i Boris Johnson (Exteriors)brexit.

Els Vint-i-set confiaven en arribar a un acord amb May a la cimera europea del 18 d’octubre, però en vista de la falta d’avenços s’ha ampliat el termini de negociació fins a una cimera extraordinària el 13 de novembre. May afirma que no cedirà contra la UE en el tram final de les negociacions i que no modificarà el seu pla si no beneficia els interessos del seu país. La debilitat de la ‘premier’ i la fronda interna en el seu partit converteixen en molt problemàtic aconseguir avenços en les negociacions, com a mínim abans de la reunió del partit a Birmingham del 30 de setembre al 3 d’octubre.

Fracturar la unitat

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

May s’aferra a l’estratègia d’intentar fracturar la unitat dels Vint-i-set amb reunions bilaterals i “seminaris tècnics”, a l’eventual firma de “mini-acords” amb la UE per mitigar un fracàs de les negociacions i a la fantasia que la Gran Bretanya aconseguirà espectaculars acords comercials amb la resta del món després d’abandonar la UE, malgrat que la realitat indica el contrari.

El Fons Monetari Internacional (FMI) estima que l’economia britànica caurà un 4% si hi ha un ‘brexit’ abrupte, mentre que l’impacte en conjunt de la UE es limitarà a una pèrdua del 0,5% del Producte Interior Brut (PIB). L’institut The UK in a Changing Europe acaba de vaticinar aquesta setmana en un detallat informe que un ‘brexit’ sense acord tindria un “impacte sever i caòtic” en l’economia i la societat britànica. S’estima que el PIB britànic ja és un 1%-2% inferior al que hauria sigut sense el ‘brexit’ i la taxa de creixement anual durant els últims dotze mesos és pràcticament la meitat de la mitjana de la UE, segons Eurostat.