LA CLAU

Bombolles

Quan es compleixen deu anys de la caiguda de Lehman Brothers, que va marcar l'inici de la crisi financera, produeix tristesa i neguit reconèixer els mateixos errors del passat en el present

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp44816635 barcelona  29 de agosto de 2018  anuncio de piso colmena en 180831182621

zentauroepp44816635 barcelona 29 de agosto de 2018 anuncio de piso colmena en 180831182621 / RICARD FADRIQUE

Torna la bombolla del maó. Per més que la neguin els portals immobiliaris que l’alimenten i els polítics que escorren el bony de la seva responsabilitat. En un any els preus dels pisos han pujat un 9,3% a Barcelona, un 10,1% a Madrid, i un 6,8% en el conjunt d’Espanya. El sector encadena 17 trimestres de pujades continuades i irracionals en un país en què els sous s’han devaluat i tots s’han ajustat el cinturó. Hi ha símptomes que són un déjà vu del 2007. Males pràctiques de venedors de pisos a la caça d’immobles buits, ofertes increïbles com la dels pisos rusc que va descobrir aquest diari rusc, col·lectius vulnerables que denuncien que no poden accedir a una vivenda digna.

La bombolla s’infla amb els diners de fons, inversors estrangers, firmes de capital risc, particulars, veïns i coneguts. El furor inversor s’ha produït perquè els preus van caure a la meitat el 2012 i a conseqüència del llarg període en què els tipus d’interès han estat al 0% a Europa. La lògica clàssica del mercat és que quan els diners no rendeixen al banc, es busca rendibilitat a un altre costat i la primera opció és el maó. Si ningú fa res per evitar-ho.

Notícies relacionades

I els polítics no han fet res en deu anys. Va ser el maó a crèdit el que va arrossegar Espanya a la crisi més gran de la història de la democràcia. I quan la bombolla va esclatar, els bancs es van quedar amb centenars de milers de pisos de les immobiliàries trencades, de les promotores i dels particulars desnonats mentre la morositat es disparava i es menjava les seves reserves. Quan es va rescatar la banca amb diners públics, un alt directiu d’un gran banc espanyol va reconèixer en privat la seva sorpresa pel fet que els polítics no els haguessin demanat més a canvi. Ells tenien pisos i terra. 

Quan es compleixen deu anys de la caiguda de Lehman Brothers, inici de la crisi financera, produeix neguit reconèixer els mateixos errors del passat al present. La vivenda continua sense considerar-se un dret, tan sols un sector en què invertir.