De Luis a Luis

Arrenca l’era Luis Enrique a la selecció espanyola. La primerapost-Iniesta, el jugador que va marcar, al costat de Xavi, Silva, Ramos i Iker l’època daurada de ‘la Roja’. L’extècnic del Barça té un gran repte per davant: tornar a construir una selecció guanyadora, fer una pinya de jugadors amb ganes de recuperar la grandesa perduda i reprendre un estil de joc en el qual jugadors i afició es reconeguin. Tornar a enamorar-los i tornar a enamorar-nos.

No fa tants anys que un jugador avui veterà però més de moda que mai va dir allò de “la selecció és un desgavell”. Era octubre de 2006, i Aragonés, acorralat per la premsa després d’haver-se carregatRaúl González Blanco, viatjava a Suècia amb la guillotina sobre el seu coll. La derrota 2-0 a Estocolm va deixar la selecció iLuis  al caire del KO.

Allò va ser un punt d’inflexió al camí cap a Viena. Des d’aquell dia, la selecció no va tornar a perdre un partit, i tot i que la campanya pro-Raúl va seguir, la irrupció de Villa va deixar sense arguments els crítics.

Extirpar el tumor

La selecció que va enamorar el món a l’Euro el 2008 es va forjar sobre un fracàs, el del Mundial d’Alemanya 2006. Allà a Hannover, contra la França de Zidane, va morir prematur el projecte de selecció Aragonés a vuitens de final. La reacció d’alguns veterans per aquella eliminació va enfurismarLuis  i el va fer reflexionar. Calia extirpar el tumor i reprendre el comandament. Ningú arrugaria mai més a l’esmorzar el full amb els horaris del dia feta una piloteta per posar en qüestió el comandament del seleccionador. Sense disciplina i respecte cap grup arribaria lluny.

Les escenes d’avui recorden les d’ahir. Com aquell Luis, el d’avui, Luis Enrique Martínez, imposa les seves normes disciplinàries a la concentració de Las Rozas. La seva primera llista revela que igual com va fer Aragonés, no cridarà ningú que li arrugui el full d’activitats per discutir-li el comandament. Que encertarà o s’equivocarà, però serà fidel a si mateix i als seus mètodes de treball i convivència. Farà la llista sense buscar el consens exterior ni quedar bé amb uns o d’altres.

La frase del “desgavell” és perfecta per definir el despropòsit de l’estiu, amb Lopetegui negociant la seva firma amb el Reial Madrid a punt de començar el Mundial, acabat de renovar per la RFEF i a l’esquena del nou president.

Decisió i comandament

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

A Rubiales no li va quedar cap altra sortida llavors. A la tornada del trist Mundial per a Espanya sí que va poder elegir seleccionador, i va optar per un perfil que recorda en moltes coses al del gran Luis Aragonés. Com ell, Luis Enrique és un guanyador, té caràcter i les coses clares, però no conrea la seva imatge, no té amics a la premsa, ni ha entrenat el Reial Madrid, tot i que hi va jugar 5 temporades. No és ben vist per una gran part de l’afició, tret per la blaugrana. ¿És això necessari per ser un bon seleccionador?

Un savi va demostrar que no. El que sí que és necessari és que mani i decideixi el seleccionador, que els jugadors facin el seu treball amb entrega, honestedat i dedicació mentre siguin al grup, i que cap cacic s’imposi a l’equip. Així va arribar a l’èxit Aragonès, el seleccionador més estimat pel vestuari. No hi haurà un altre Iniesta ni un altre Xavi. Però hi ha talent de sobra per construir una selecció que torni a estar entre les millors. A per això sense mirar enrere, Luis Enrique, que Luis et fa l’ullet des de la seva retirada...