Predicar el diàleg... i practicar-lo

Es compleix un any dels plens del Parlament en què, subvertint les regles del joc democràtic, la majoria independentista va abolir de facto la Constitució i l’Estatut, a més de menysprear els representants de més de la meitat de l’electorat. Unes sessions convulses, d’infàmia, de les quals les forces separatistes haurien d’avergonyir-se i comprometre’s a no repetir. Entre altres raons, perquè no es pot invocar el diàleg amb l’Estat i negar la paraula als catalans discrepants.

Malgrat l’estrèpit d’arengues i mobilitzacions, que aniran en augment fins que se substanciï el judici als líders independentistes, l’escenari polític és menys dramàtic avui que fa un any. Els presidents Pedro Sánchez i Quim Torra, junt amb els seus respectius governs, tenen obertes les vies de comunicació, que en vigílies de l’1-O van quedar obturades. Encara no han donat fruits, però tampoc s’han trencat, cosa que no és poc tenint en compte la pressió que exerceix l’independentisme extrem, d’un costat, i Ciutadans i elPP, de l’altre.

En aquest context, cobra especial importància la invitació que la presidenta del Congrés, Ana PastorAna Pastor, ha cursat al president Torra perquè exposi i debati a la Cambra la seva aposta per l’autodeterminació de Catalunya. Aquesta vegada, a diferència de les anteriors, la compareixença del president de la Generalitat no estaria condicionada que se celebrés una votació cridada a evidenciar el rebuig majoritari de la Cambra baixa al projecte secessionista.  

UNA ESQUERDA A EXPLORAR

Notícies relacionades

Ana Pastor convida Torra a "defensar" la seva actitud al Congrés

El Govern no descarta una intervenció de Torra al Congrés

Que la tercera autoritat de l’Estat, prèvia consulta al Govern del PSOE PSOE, obri les portes del Congrés a Torra per parlar de la independència té un significat que ni JxCat ni ERC haurien de menysprear. Que la invitació parteixi d’una dirigent del PP, que amb Pablo Casado al capdavant estigmatitza qualsevol aproximació a la Generalitat, reflecteix una esquerda que és inexcusable explorar.

Abans de respondre, el president vol saber si li estan posant un parany. Un temor raonable, però que no hauria d’apartar-ho. No hi ha excuses: qui predica el diàleg i l’enteniment està moralment obligat a practicar-los.