Intangibles

L'economia col·laborativa o la perversió de les paraules

2
Es llegeix en minuts
undefined43769405 glovo180801141917

undefined43769405 glovo180801141917 / RICARD FADRIQUE

Aquest estiu els conflictes laborals no han agafat vacances. Ho hem vist en el cas que està enfrontant el sector del taxi amb Uber i Cabify; en la recrudescència del malestar de les cambreres de pis, les denominades kellys; o en la reacció dels repartidors d’empreses com Glovo o Deliveroo. Una conflictivitat que reflecteix les complexes contradiccions dels nostres temps.

Tot això ha portat el Govern de Pedro Sánchez a comprometre’s amb aquests col·lectius a través del Pla Director per al Treball Digne, que pretén abordar la precarietat i millorar la qualitat de l’ocupació. En mesos veurem si aquest pla adquireix consistència o si es queda en una mera manifestació de bones intencions. En qualsevol cas, posar al centre del debat públic abusos en l’externalització i la precarització del treball constitueix, en si mateix, una iniciativa en la bona línia.

La conflictivitat es podria interpretar com una mostra més de la inherent fricció entre capital i treball que acompanya al capitalisme. Però no és així en els casos que ens ocupen. El problema rau que ens anem endinsant en escenaris desconeguts, que trenquen els equilibris tradicionals, de la mà de la denominada economia col·laborativa. Un embolic de solució difícil. Tres comentaris sobre això.

L’extraordinària força de les paraules per legitimar el que, racionalment, resulta incomprensible. Vaig començar a pensar en això quan, en plena eufòria, es va crear el concepte d’alçament, que pràcticament no es diferencia de l’endeutament. Però mentre un empresari arrepapat era objecte d’admiració, un empresari endeutat ho era de commiseració. Posteriorment, per exemple, l’ús interessat de conceptes tan agradables a l’oïda com la meritocràcia i la creació de valor ha servit per legitimar derives preocupants del capitalisme dels nostres dies.

Notícies relacionades

L’economia col·laborativa és, també, un exemple paradigmàtic de la perversió del llenguatge. Després d’aquestes dues paraules, que sonen carregades de virtuts, el que ens trobem és, sovint, al capitalisme més descarnat. Negocis basats en les noves tecnologies, liderats per joves emprenedors, admirats, vivaços i allunyats de la imatge hieràtica del capitalista tradicional. Però aquesta imatge juvenil i carregada de somriures no respon a la realitatd’un negoci que es fonamenta, en bona part, en un mode d’explotació dels empleats que ens fa retrocedir moltes dècades.

A inicis d’agost, en plena onada de calor, conduïa per un costerut carrer de Barcelona, darrere d’un esforçat repartidor que anava en bicicleta, suposo que com a mostra del compromís de la seva empresa amb el medi ambient. Vaig recordar haver llegit que, recentment, l’empresa havia tancat satisfactòriament una ronda de finançament de més de 100 milions d’euros.  Vaig imaginar que, en ple agost, els seus propietaris devien estar navegant, celebrant l’èxit d’aquesta capitalització, i intentant oblidar l’incomprensible malestar dels seus repartidors.

Temes:

Uber Taxis