idees
La cançó de setembre
No em sembla just que des que despengen els llums de Nadal fins a l’últim gelat ingerit es parli de ‘la cançó de l’estiu’ i que, no obstant, es dediqui un temps tan escàs a la de quan la tardor amenaça d’arribar.
Això perpetua la visió de la música com un fil musical amb què acompanyar els saraus feliços i despreocupats i no com una medicina necessària per als dies més complicats i pels quals preocupar-se.
No proposo que si avui és el teu primer dia de feina et posis a cantussejar en barnús el funk sexi de 'September', d’Earth Wind & Fire, perquè és probable que aquest optimisme t’empenyi a acabar plorant abraçat a un semàfor, a dedicar-te a ser emprenedor d’apps o a què et tanquin en algun centre pel teu propi bé. Però sí que sàpigues apreciar que si la música pop és tan important és perquè aconsegueix una cosa molt difícil: que fins i tot la tristesa sigui fotogènica. Que la necessitis quan ets més a baix, i no més a dalt.
Pots escoltar un estàndard com 'September song', en què Sinatra utilitzava aquest mes per parlar de les fases de la vida, de quan els dies eren llargs i podies malgastar temps buscant l’amor perfecte. O 'It might as well rain until september', en què Carole King li diu a un amant absent que és igual que estigui rabiós el sol o s’encapoti el cel, perquè si no estan junts tot és igual; si no està, per mi com si plou fins al setembre. Hi ha himnes passiuagressius, com el 'See you in september' de The Happenings o el 'September is not sota faraway', de The Field Mice. O aquesta favorita, 'September gurls', de Big Star'September gurls'Big Star, en què les noies de setembre poden enfonsar encara més els nois de desembre.
La música pop és tan important perquè aconsegueix una cosa molt difícil: que fins i tot la tristesa sigui fotogènica
El 'Septiembre', de Los Enemigos, que molts hem cantat amb l’empenta dels set nans camí de la feina, és desoladora. Josele Santiago va llegir en la premsa la història d’un noi que no podia aguantar la pressió de la repesca a l’escola, així que es va suïcidar. Va deixar una nota: "Id a por pan, que yo no voy a ir", un dels millors versos de la cançó.
Llegir no sempre és sexi i ballar no ho soluciona tot, així que caldria parlar molt més de 'la cançó de setembre': aquella que escoltem quan necessitem que algú ens escolti.
