Alemanya mou peça a la UE

A vuit mesos de les eleccions al Parlament Europeu (al maig del 2019) i del seu colofó que és el nomenament del president de la Comissió Europea (CE), comencen els moviments per prendre posicions. El primer país en fer-ho públicament ha sigut Alemanya, amb l’objectiu de col·locar un polític germànic al capdavant de la CE en substitució del luxemburguès Jean-Claude Juncker el mandat del qual acaba amb la legislatura. El candidat conservador és Manfred Weber, president de grup parlamentari popular del Parlament Europeu (PPE). Alemanya gaudeix avui d’un gran pes a Europa que encara vol reforçar més. Els temps en què aquell país era un gegant econòmic, però un nan polític, ja van arribar a la seva fi. Avui és la gran potència econòmica i política de la UE.

Amb la candidatura de Weber, que ha de ser confirmada en el congrés del PPE aquest novembre, a Hèlsinki, Alemanya s’avança a qualsevol altre moviment de peça dins del conglomerat popular europeu en el qual hi podria haver altres candidats (el francès Michel Barnier i el finlandès Alex Stubb) i agafa avantatge davant dels altres grups de l’Eurocambra. En clau de política interna alemanya, l’aposta pel bavarès Manfred Weber implica apaivagar la dissidència del partit germà de la CDU, la CSU, que ha sigut el gran factòtum polític de Baviera. En els últims temps, i arran de la problemàtica de la immigració, ha manifestat el seu aspecte més revoltós i la seva cara més desagradable amb el plantejament de propostes xenòfobes i de reforçament de la identitat bavaresa enfront de l’islam. La seva posició s’ha manifestat en mesures com l’obligatorietat de penjar crucifixos en tots els llocs públics d’aquell ric ‘land’ alemany.

No obstant, la candidatura del polític bavarès -amb un llarg recorregut a l’Eurocambra, però sense experiència de govern- envia un missatge poc encoratjador precisament per pertànyer a aquella força bavaresa cada vegada més escorada cap al populisme. El PPE es defineix com la família política europea de centredreta, però acull a forces netament de dreta, fins i tot ultra. És el cas de Fidesz-Unió Cívica Hungaresa, el partit del primer ministre Viktor Orbán, o el Partit Democràtic Eslovè, de l’exprimer ministre Janez Jansa, que han adoptat un discurs netament ultradretà.