El que sí que toca (4)

No hi ha setmana sense que un nou assassinat masclista ampliï la llista de la ignomínia. No hi ha dia sense abusos, no hi ha minut sense assetjaments. Les dades de la vergonya carreguen de raons un moviment que, a través de la igualtat entre homes i dones, pretén conformar una societat més justa i millor. Oberta a les múltiples maneres de viure la identitat de gènere i l’orientació sexual, en diàleg permanent amb la diversitat i compromesa a l’exercici d’altres formes del poder que plantin cara a un sistema depredador.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

El feminisme és lluita compartida, llibertat i drets. És el gran moviment social del segle XXI que interpel·la de la mateixa manera homes i dones. Alliberar-nos del masclisme també és alliberar-nos d’una imposició de rols que ha llastat la vida de moltes... i molts.

Ara mateix hi ha dones que estan tement per les seves vides; persones que no troben el seu lloc en la societat perquè no es poden adaptar a les cotilles castradores que se’ls imposa; nenes que no aconseguiran ni el sou ni les oportunitats que tindran els nens de la seva classe... Una injustícia secular ha quedat calada als nostres carrers en forma de violència i desigualtat. També l’exercici del poder està impregnat de la lògica patriarcal de la dominació. On es tracta d’imposar i no de dialogar amb qui pensa diferent, on es relega la defensa dels més vulnerables a un segon pla. El feminisme marca el camí i també la llista de deures.