idees
Una pantalla de paper
zentauroepp9494944 virginia woolf 180831182104
No hi ha cap antologia de literatura nord-americana del segle XX que no inclogui 'En somnis comença la responsabilitat’, el conte que Delmore Schwartz va publicar el 1937. Schwartz va morir als 53 anys, alcoholitzat i solitari, a Nova York. Era poeta i també escrivia contes i articles; parlava del que coneixia –la classe mitjana jueva–, però ha passat a la història per aquesta dotzena de pàgines extraordinàries. Nabokov el va triar com un dels seus relats favorits, i en va destacar el ritme implacable. 'En somnis...' se centra en un noi que està en un cine i, de sobte, se n’adona que a la pel·lícula surten els seus pares de nòvios. Quan arriba el moment en què ell li demana a ella que es casin, el noi (el seu fill futur) crida des de la platea: "¡No ho feu! Encara no és massa tard per canviar d’idea", com si així pogués trencar aquesta bombolla onírica.
El conte de Delmore Schwartz existia en castellà, publicat a Bruguera, però la bona notícia és que des de fa mesos també es llegeix en català, en versió de Dolors Udina, com una part d’una recopilació notable: '24 contes al dia' (Godall Edicions). Darrere hi ha la revista digital 'Paper de vidre', que des de fa anys porten Guillem Miralles i Tina Vallès. El 2014 van decidir reformular els continguts i es van centrar en la narrativa breu. Així, cada mes publiquen contes 'online', sempre amb una voluntat exploradora: descobrir veus, publicar inèdits d’autors ja coneguts o traduir contes amb un estatus de clàssic modern.
Ara l’edició, en paper, d’una part d’aquest material confirma que la seva aposta té calat i és perdurable. Els 24 contes inclouen textos de Mònica Batet o Mercè Ubach, així com inèdits de Ramon Erra, Yannick Garcia, Pep Puig i Toni Sala. A més de Delmore Schwartz, apareixen David Foster Wallace traduït per Ferran Ràfols, o Virginia Woolf versionada per Marta Pera, entre altres. En un any preciós per a les revistes en català dedicades a la ficció –amb l’estrena de 'Branca' o 'Carn de cap', totes dues molt recomanables–, aquesta antologia de 'Paper de vidre' és una mica excepcional i alhora una espurna de normalitat literària.
