Símbols, crispació i líders irresponsables

Des de fa alguns anys a Catalunya es lliura una batalla pels símbols polítics. Primer van ser els ajuntaments governats per les forces independentistes els que van decidir hissar l’estelada. En moltes ocasions aquesta bandera que representa una aspiració política absolutament legítima però que no és oficial s’ha mantingut fins i tot en període electoral, fet presumptament delictiu que en el cas de Berga va suposar la detenció de la seva alcaldessa per negar-se a comparèixer davant del jutge per declarar sobre el cas. Posteriorment, arran de l’empresonament dels líders independentistes, el llaç groc amb què es reivindica la seva posada en llibertat s’ha convertit en el símbol independentista  per excel·lència i des d’aleshores ocupa institucions i llocs públics.

Tant la presència d’estelades com de material de suport als polítics presos en les institucions ha sigut portada als tribunals. El TSJC ha dictaminat a instàncies de SCC que l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès havia de retirar l’estelada a l’estimar que el seu ús era partidista i que atemptava contra la neutralitat i ha recordat que garantir-la no depèn de la voluntat dels poders públics. A diferència dels fets de l’estelada, aquest mateix tribunal no ha admès a tràmit un recurs que exigia la retirada cautelar dels llaços, les pancartes i les fotos de suport als polítics presos de les institucions. Això no ha impedit que Ciutadans hagi iniciat una campanya per retirar la simbologia independentista de les institucions, que a Reus va acabar en aldarull al provar de despenjar una pancarta. Aquest incident va afegir-se als que s’havien produït en algunes platges quan ciutadans antiindependentistes van provar de retirar creus grogues en memòria dels presos, i que fa dies enfronten independentistes i independentistes per la retirada de llaços grocs de l’espai públic.

Notícies relacionades

Ciutadans explota al carrer la tensió pels llaços grocs

La disputa per la bandera

El fet que algunes de les persones que retiraven llaços hagin sigut identificades per la policia, circumstància que està sent investigada per la fiscalia, i l’agressió patida per l’esposa d’un membre de Cs a les portes de la Ciutadella després que un individu li recriminés que retirava i llançava llaços a terra, ja fos per motius polítics o cívics, han fet augmentar la tensió. Fins al punt que en la manifestació de repulsa a la violència convocada per Cs un càmera de televisió, confós amb un de TV-3, ha sigut agredit després que el partit hagués recriminat a aquest canal un tractament poc rigorós de l’agressió a la dona.

A Catalunya no hi ha un conflicte civil generalitzat però sí que estan creixent els enfrontaments, les agressions i els assenyalaments per part dels dos bàndols. I el més inquietant és que alguns líders irresponsables tant independentistes com unionistes veuen la palla als ulls dels altres però no la biga en els seus i per pur interès partidista continuen alimentant la crispació. És el que aconsegueixen al criminalitzar sempre l’adversari i al no reconèixer mai cap error.