De moment, que comenci el curs

Aquests dies llegia 'Moderato cantabile', un llibret de Marguerite Duras que ja fa temps que circula –el va escriure fa 60 anys justos–, però que, com totes les obres literàries que es mereixen aquest adjectiu, sembla que hagués sigut escrit ahir.

Només a llegir la primera part, en la qual una professora de piano intenta que un nen poc predisposat a la música es concentri en la classe mentre des del carrer arriben sons que indiquen que alguna cosa grossa està passant al món real, vaig recordar una conversa que fa uns dies vaig tenir amb algú. Comentàvem que cansats que havíem acabat el curs passat i com tots dos teníem la sensació que havien sigut uns mesos intensíssims. Ell va dir que això no era només perquè tinguéssim feines que exigeixen més que una jornada completa de dedicació física i mental, sinó perquè també últimament no paraven de passar coses extralaborals que ocupaven la nostra atenció, requerien la nostra participació i afegien, és clar, cansament extra.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

L’any passat vam tornar de les vacances amb el terror al cap –acabaven d’atemptar a la Rambla– i també amb un parell de dates no tan terrorífiques a priori –l’11 de setembre i l’1 d’octubre– a l’agenda. Tot just reincorporar-nos a la feina vam començar a comprovar que ens resultava cada vegada més difícil concentrar-nos a teclejar a l’ordinador per les notícies que ens anaven arribant a través de les diferents finestres –físiques i digitals– que ens connectaven amb el món exterior. Vam sortir al carrer un munt de vegades a veure què passava o a intentar nosaltres mateixos fer que passessin coses.

El curs passat va ser un curs molt llarg que va passar molt ràpid, per això vam acabar tots tan cansats. Aquest any lectiu comença amb la notícia que l’editorial Club Editor recupera un altre llibre de Duras: 'La vida material’,en traducció d’Iván Ilig. És assaig, aquesta vegada: és la vida real. Jo me’l penso llegir intentant no prendre’m això com un senyal que una altra vegada arribarem exhaustos de vida real a l’estiu. No ho vull saber encara; ja arribarà.