LA CLAU

El got mig ple

L'enuig de la crisi ha deixat la política en mans dels amargats i els il·lusionats s'han quedat amb les regnes de l'economia

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp44476707 catalonia s deposed president carles puigdemont  r  and curr180827111602

zentauroepp44476707 catalonia s deposed president carles puigdemont r and curr180827111602 / NICOLAS MAETERLINCK

¿És possible fer seure avui a la mateixa taulaCatalunya, el vicepresident de la Generalitat, un directiu de la CEOE, un executiu de primer nivell del sector bancari i elsmàxims dirigents de la informació en la vilipendiada TV-3? Els relats oficials dirien que no. Els trols, els comptes hiperventilades de Twitter i els quarters generals de Junts per Catalunya i de Ciutadans es retroalimenten a la trinxera. I els comentaristes de l’actualitat també s’enriqueixen un dia sí l’altre també escrivint columnes planyívoles enyorant un món que al seu dia van polvoritzar. Enmig de tant desastre, ens queda el refugi de l’economia, que quan no es deixa envilir per la política construeix la societat sobre bases més sòlides.

L’últim dissabte d’agost, un grup empresarial català, Barcelona Export Group (BEG), va obrar aquest petit miracle de normalitat social en el sopar que va organitzar en un paratge meravellós de l’Empordà, Fontanilles. Es tracta d’un grup poc conegut que es dedica a impulsar projectes empresarials a Amèrica Llatina, especialment a Colòmbia. Són fins i tot tan agosarats de fer-ho a llocs tan inhòspits com Medellín, on les fractures són ferides en carn viva que just comencen a rebre tractament, res de desinfeccions. BEG té una filosofia gens supremacista: es tracta que els països emergents no cometin els mateixos errors que els que els van espoliar, sinó que en cometin d’altres. Una manera una mica més eficient d’arreglar els problemes que la retirada d’estàtues a Barcelona. Fa cinc anys que acompanyen en aquest viatge empreses catalanes del sector immobiliari i delsserveis públics. Ara es llancen al mercat de les noves tecnologies i de la logística. Són intrèpids, valents, agosarats. Lluny són dels que es llepen les ferides, dels que premen petits talls per fer que sagnin artificialment. Costa saber per quina raó l’enuigde la crisi ha donat el poder polític als amargats i ha reservat els il·lusionats per a l’economia. De manera que fem-los cas per un dia i vegem el got mig ple.