Un altre curs polític convuls

La reunió a Waterloo ha marcat l’inici del nou curs polític català. O, almenys, aquesta ha sigut l’evident intenció. La trobada entre el president Quim Torra i l’expresident Carles Puigdemont Quim TorraCarles Puigdemontes va anunciar com una cita per traçar les línies mestres de l’estratègia política. En realitat, la mateixa reunió ja formava part d’aquesta estratègia: transmetre la condició d’interinitat de Torra i reforçar un Puigdemont perseverant en la seva intenció de continuar marcant l’agenda independentista en una tardor d’especial rellevància. 

Malgrat que el Govern de Pedro Sánchez continua apostant per rebaixar la tensió i respondre només als actes i no als desafiaments verbals, les cites que venen avivaran els desacords. La Diada i el record de l’1-O se centraran a reivindicar els polítics empresonats i els que van triar no presentar-se davant de la justícia. L’ANC, a més, ja es planteja convocar una ‘aturada de país’ per a aquest 1-O, amb el consegüent perjudici que això suposa per a l’economia catalana. El carrer, per tant, actuarà com a lloc de trobada i reforç emocional de molts ciutadans que, després d’una DUI interrompuda i les batalles internes de l’independentisme, pateixen certa desorientació. El carrer ja és, d’altra banda, escenari d’una creixent i indesitjable crispació pels llaços grocs. La Fiscalia Superior de Catalunya fins i tot ha obert diligències d’investigació per la identificació per part dels Mossos de persones que els retiraven de la via pública de diverses localitats catalanes.

La lluita per l’hegemonia en el camp independentista també marcarà l’inici del curs i sembla que Puigdemont té un càlcul clar de com jugar per guanyar la mà a ERC. Davant del caràcter pragmàtic adoptat pels republicans, l’expresident continua instal·lat en l’efectisme i la confrontació que li han permès sobreviure políticament. La tardor es planteja com un tauler en què no només l’independentisme mesurarà els seus passos, els moviments polítics de Ciutadans i el PP també s’hauran de llegir en clau partidista, amb la intenció de desgastar Sánchez. En l’horitzó sobrevola l’avenç electoral. Puigdemont també pot tenir la temptació de forçar la cita amb les urnes abans que ERC pugui consolidar una posició de domini en les municipals de maig. El curs s’aventura mogut i amb Catalunya a l’epicentre del sisme.