Després de l''omertà'

Arriba a Irlanda el papa Francescen plena crisi de l’Església catòlicacom a referència moral per a moltes comunitats de creients defraudats per la proliferació de pastors del ramat que van tenir el comportament de llops (depredadors sexuals) enmig del silencisi no la complicitat de la jerarquia. La societat irlandesa, majoritàriament catòlica,va patir en pròpia pell la tragèdiaalmenys entre 1975 i 2004, i registra avui un retrocés palpable de la influència de l’altar en la vida quotidiana –victòria el maig dels partidaris dereformar la Constitució per legalitzar l’avortament– que casos com el dels capellans pederastes de Pennsilvània –un miler de víctimes– no fa més que créixer, mentre el desprestigi tenalla la institució.

L’Església viu una situació similar a la que pateixen en general les institucions polítiques: unallunyament imparable de la societata la qual haurien de servir, que sospita del que fan i en desconfia per sistema. En el cas dels catòlics, integrants d’un orbe regit per una estructura de poder piramidal, amb el Papa a la cúspide, habituada a un hermetisme històric sense concessions, el desgast de l’organització és manifest a causa de la decisió d’imposar l’‘omertà’ iencobrir les malifetes dels depredadorsa societats confiades i tribunals civils ignorants del que passava. De manera que, a la pràctica, els abusos sexuals a menors comesos per clergues van donar peu a una doble moral: la predicada des de molts púlpits contaminats i la practicada en privat.

Notícies relacionades

L'arquebisbe de Dublín al papa Francesc: "No és suficient dir ho sento"

Naturgy: no tots els fons són iguals

El catolicisme conservador, l’empremta del qual és evident en la Trobada Mundial de la Família a la qual acudeix Francescaquest cap de setmana, ha tendit sempre a considerar que els assumptes de l’Església s’han de substanciar dins de l’Església, i no deixa de veure amb recel un Papa alarmat pel comportament d’alguns dels seus ministres en tots els nivells de la jerarquia. Aquest catolicisme se sentia més segur amb Benet XVI, adscrit a un possibilisme útil potser per perseguir els delinqüents sense posar en dubte la tradició i demanar explicacions en públic. I aquest mateix catolicisme és el que sovint se sent desemparat davant el que fora de l’Església de Roma s’aborda com una causa general contra ella.

La complexitat d’aquest laberint en el qual es creuen tots els dies religió i política, fe i llei es tradueix en el fet que Irlanda té des del 2017 un primer ministre homosexual, Leo Varadkar, que encapçala un partit democristià conservador, el Fine Gael, no sempre aferrat al sermó de diumenge. De manera que com en tantes altres societats occidentals en un procés de secularització incontenible, la societat catòlica irlandesa que rep el Papa està lluny de ser aquella altra no tan llunyana en la quall’herència catòlica era consubstancial a la idea de nació,i que avui sobreviu a Irlanda del Nord com a senya d’identitat de la comunitat que aspira a la unificació o, almenys, a mantenir l’statu quo present, amb el ‘brexit’ o sense ell.