Sento veus

Se suposa que els escriptors mai no som ni ens sentim més lliures que quan estem escrivint. En aquell moment estem a soles amb el text i podem fer el que volem. O això és el que creiem. Perquè entre totes les veus que ens acompanyen mentre escrivim es colen, gairebé sempre sense invitació, altres que ens volen coartar, frenar, fins i tot espantar. Que ens porten a pensar: "¿Puc escriure això?"

Hi ha, per començar, la veueta insidiosa que de vegades encara ens pregunta què pensaran els nostres amics o els nostres pares al llegir el que estem escrivint. Però si no haguéssim aconseguit mantenir-la a ratlla fa temps, ni tan sols hauríem començat a escriure.

Tenim després el temor de les crítiques negatives. Qui no estigui disposat a enfrontar-se a elles, que no publiqui, perquè sempre n’hi haurà i algunes de vegades fins i tot poden ser útils. Però solen fer mal. N’hi ha prou amb un 'però', quatre lletres de res, per rebaixar el comentari més elogiós. Quatre lletres molt poderoses. Tota crítica et deixa tocada, però tenim la capacitat de recompondre’ns, llepar-nos les ferides i seguir.

Aquestes veus han sigut allà des del principi i, tot i que sigui com en un eslàlom gegant, quan es posen per davant, aconseguim fer una finta i escriure el que volíem i desitjàvem, tal com volíem i desitjàvem.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

No obstant, d’algun temps ençà comencen a guanyar volum altres veus, que es colen en la ment i poden arribar a cohibir fins i tot el moment íntim i lliure de l’escriptura. No és només que vivim una regressió als temps de la censura, amb institucions i personatges intocables, és que, a més, correm el risc que dins del cap i sota de les tecles d’ordinador se’ns infiltri aquesta legió d’ofesos crònics que viuen amagats a l’espera que escriguis la paraula que els farà saltar i retorçar-se de dolor i de ràbia mentre t’exigeixen que retiris el que has dit.

Cada vegada criden més alt i cal llançar-los a puntades de peu de la ment abans que et portin a pensar: "¿Puc escriure això?" ¡Fora!