L'exhumació, una urgència històrica

El Govern de Pedro Sánchez, com va anunciar, té previst aprovar aquest divendres el decret llei per dur a terme l’exhumació de les restes de Francisco Franco, enterrat al Valle de los Caídos el 23 de novembre de 1975. La llosa que va cobrir aquell dia la tomba del dictador va caure amb la intenció del règim de convertir la sepultura en un pesat segell per perpetuar l’Espanya de vencedors i vençuts, un insult al país de la reconciliació i a la història dels qui havien defensat un Govern legal contra un alçament. 43 anys després, la decisió de l’Executiu socialista a la recerca de la reparació i de la tardana justícia històrica topa amb el rebuig obert del PP i el que s’encobreix darrere de la previsible abstenció de Ciutadans. De fons, una minoria de franquistes nostàlgics, entre ells membres de l’Exèrcit, rendeixen els seus últims honors al colpista i fins i tot neguen els assassinats de la dictadura.

Que aquest últim grup persisteixi a viure mentalment immers en una injusta acronia és inevitable i un assumpte menor, però és especialment punyent per a la memòria històrica que els partits de Pablo Casado i Albert RiveraPablo CasadoAlbert Rivera busquin falses excuses per no assumir que l’exhumació és un deure envers la història. I, pitjor, utilitzar el trasllat de les restes amb interessos partidistes. Dues són les principals objeccions que tots dos plantegen: que s’utilitzi la fórmula del decret llei i que s’actuï amb urgència quan les prioritats socials són altres. Cal recordar que el primer Govern del PP de José María Aznar va batre rècords amb 85 iniciatives parlamentàries per aquesta via i que el de Mariano Rajoy va aprovar 73 decrets llei entre el 2011 i el 2015. Cert és que el d’aquest divendres serà el setè decret llei de Sánchez en un curt espai de temps, en què no és aliè que governa amb només 84 diputats.

Quant a les urgències, començava a ser imperativa la necessitat de tancar més de quatre dècadesd’ofensa a l’Espanya creada en la Transició i la d’acabar amb uns honors al dictador denunciats per la mateixa ONU, juntament amb l’incompliment de la llei de memòria històrica. Tot i que només fos per respecte a les víctimes les restes de les quals encara romanen a les cunetes i per l’esperit de conciliació i convivència, l’exhumació és urgent i inajornable, i mai ha de ser manipulada com a arma política.