Editorial

Massificació en la mobilitat urbana

El ciutadà té dret a disposar d'un transport públic adequat i sense assumir el cost pel turisme

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp44493455 transporte180821162754

zentauroepp44493455 transporte180821162754 / JORDI COTRINA

De mitjana, a Barcelona es mouen cada dia prop de 155.000 visitants, una quantitat que es dispara a l’estiu amb l’arribada de més turistes, i la ciutat absorbeix més de 600.000 desplaçaments cada 24 hores. L’elevada xifra dispara sovint l’alarma quan aquesta xifra es converteix en un problema de mobilitat per a la majoria dels usuaris, que denuncien els retards en les principals línies de transport públic metropolità, sobretot als barris més visitats i transitats pels turistes. I els problemes s’amplien al’àrea metropolitana, on pernocten molts dels visitants que van i venen diàriament. Les dades formen part de l’estudi de l’ajuntament Estratègia de Mobilitat Turística de Barcelona, que dissecciona el problema i planteja propostes per evitar-ho en el futur.

Aquest estiu la percepció ciutadana és que les esperes en les línies de metro estan sent encara més dilatades i quel’amuntegament  en els vagons i els autobusos són superiors. Entre les peticions urgents dels veïns per pacificar els seus barris, com els de la Barceloneta, hi ha la de replantejar la mobilitat i les freqüències d’accés al transport públic. En aquest, com en altres sectors, amenaça el fantasma de la gentrificació, és a dir, els veïns senten que són apartats de les seves zones de residència i vida pel turisme.

Malgrat que el govern municipal assegura que s’han reforçat les línies de metro i bus més saturades, la percepció és que fan falta mesures més contundents i més imaginatives. Algunes afecten també el preu del transport públic, ja que la majoria dels turistes (el 63%) elegeixen la T-10, la més subvencionada, mentre que només el 12% es decideixen per l’específica Hola BCN! Es produeix la injusta paradoxa que és el visitant que es beneficia dels ajuts de l’Administració, malgrat el cost extra que la seva visita genera en reforços de serveis. Sobre la taula hi ha esperançadores iniciatives que superen el polèmic debat sobre si el turista ha de pagar més amb una afirmació que no ofereix dubtes: els veïns no han d’assumir el cost de l’excés de mobilitat. En aquest sentit, és encertada la idea que hi hagi bitllets i bons que premiïn la fidelitat de l’usuari local, sigui o no amb la fórmula pensada per a la T-Mobilitat. L’usuari local té dret a rebre un servei de transport públic adequat i sense sobrecostos.