Anglesos i Menorca

D'illa a illa

¿Els turistes britànics saben alguna cosa de la influència històrica del seu país al lloc on estiuegen?

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp39518578 gra149  menorca  01 08 2017   varias personas en la playa de180821121844

zentauroepp39518578 gra149 menorca 01 08 2017 varias personas en la playa de180821121844 / DAVID ARQUIMBAU

M’he passat tants anys sentint i llegint sobre la influència dels anglesos a l’illa de Menorca que aquest estiu, al fer un viatge d’anada i tornada de quatre dies a Londres des de Menorca, em vaig proposar veure si trobava algun tret comú en les dues cultures. Els anglesos van governar l’illa només 70 anys, repartits en tres períodes del segle XVIII, com a part de les baralles i els repartiments territorials de la guerra de Successió. És evident que no és per la durada en el temps que aquesta ocupació és tan present, sinó per l’impacte social que ha tingut en l’arquitectura, l’Administració, les infraestructures, el llenguatge i la gastronomia, encara visible avui.

Esquivant la meva al·lèrgia a les generalitzacions, he anotat algunes observacions. ¿És possible que anglesos i menorquins facin l’efecte de tenir ferms els peus a terra precisament perquè són conscients que el que els envolta és líquid? Resulta graciós el to amb què els anglesos parlen de “the Continent”. ¿Qui està aïllat de qui? A Menorca tot el que ve de “la Península” és car i complicat. L’autarquia s’imposa.

Notícies relacionades

¿Podem atribuir als menorquins certa flegma britànica a l’acceptar les coses tal com venen, sobretot per com la geografia física i la climatologia obliga? Expressions com ‘no passis pena’ o ‘no frisis’ les sento dir dirigides a catalans, més que a menorquins. També sembla que tots dos coincideixen a acceptar amb facilitat la barreja de gent, precisament perquè saben de les limitacions de tot tipus a què s’enfrontarien sols, sense renunciar a una identitat orgullosa del que són. La passió per la música, la disbauxa a la festa, la utilització de la pedra per construir murs als camins, són també trets comuns.

Les diferències són evidentment molt més grans, com desigual és l’admiració d’uns cap als altres. ¿En sabien alguna cosa, de tot això, els turistes del meu vol de tornada a Menorca? ¿Què tenia al cap la senyora anglesa de Benidorm que es queixava que hi havia massa espanyols? Un turisme responsable comença per un turisme conscient. En l’anada i en la tornada.

Temes:

Balears Turisme