Editorial

Més control en carreteres convencionals

El pla de la DGT per reduir la sinistralitat només convencerà si va acompanyat de la millora de les infraestructures

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp11123882 l  espluga de francoli  conca de barbera  12 08 2009  socied180803114528

zentauroepp11123882 l espluga de francoli conca de barbera 12 08 2009 socied180803114528 / JOAN PUIG

La constatació que el risc de morir en un accident de trànsit en una carretera convencional és superior al triple que si se circula per una autopista o una autovia és una raó de pes per posar en marxa una ofensiva per reduir els accidents en aquest tipus de vies, com planeja la Direcció General de Trànsit. I més quan arrosseguem quatre anys amb un augment de la sinistralitat i les dades indiquen que en l’última dècada en aquesta xarxa s’han produït 8 de cada 10 víctimes mortals. Només l’any passat, 1.103 morts, davant dels 223 en autovies i dels 85 a les autopistes de peatge. Davant d’aquestes dades, la DGT estudia un paquet de mesures que inclouria establir més control en aquestes vies, incrementar el nombre d’agents, instal·lar més radars, baixar els límits de velocitat i millorar les infraestructures.

Les xifres animen i obliguen a una decidida actuació de Trànsit, tot i que algunes de les iniciatives estudiades ara ja van ser polèmiques en el seu moment i, segurament per això, van descartades per l’anterior Govern. Entre les quals, la reducció del límit de velocitat de 100 a 90 km/h a les carreteres convencionals, una mesura que el director general de Trànsit, Pere Navarro, ja havia previst el 2012, quan va finalitzar la seva primera etapa en el càrrec. La controvèrsia torna a estar servida i no hi faltaran la denúncies que és el mal estat de les carreteres la principal causa dels accidents i que la proliferació de radars només té un objectiu recaptatori. Però, per evitar la pèrdua de vides, no hi ha excuses i seria irresponsable que els dirigents polítics, les associacions d’usuaris i els conductors es posessin de perfil. Al final, l’únic que hauria d’importar és que disminueixi l’estadística de morts a la carretera.

No obstant, l’Administració està obligada a dedicar més recursos per millorar a fons una xarxa de carreteres convencionals que s’ha anat deteriorant amb els anys i, particularment, durant el període de crisi. Un estudi de l’Associació Espanyola de Carreteres calcula que es necessitarien 900 milions anuals per millorar, en un termini de vuit anys, aquest tipus de vies. La inversió és forta, però és imprescindible que sigui un dels pilars dels plans de Trànsit, per seguretat viària i per sumar raons i recolzaments a la resta de mesures que plantegi.