Llàgrimes alienes

Article 601.  L’altre dia em vaig retrobar amb un amic que feia temps que no veia. Recordo que quan el vaig veure fa dos anys s’havia trencat el braç i em va explicar que el seu mòbil no es prenia seriosament el seu problema. No el vaig comprendre i va ser llavors quan em va ensenyar que el seu mòbil agrupava les fotos per temàtiques. Com que tenia el braç enguixat, el mòbil havia assignat totes les seves fotos a la secció de ball a causa de l’elevat gest de doblec que tenia al colze.

Dos anys més tard, ens hem tornat a trobar i ara li ha passat una cosa diferent.  Aquesta vegada, als ulls... Bé, millor us ho explico després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. 'Traços de Cinema' de  Macari Gómez (Fundació Caixa Tarragona). Un llibre recopilatori bellíssim on pots tornar a rememorar aquells brutals pòsters de cine del mestre Mac. El seu art era addictiu i estava atapeït de matisos perfectes.

Segon lloc. Morat (Festival de Cap Roig). Em va entusiasmar la passió que desprenia tota la platea i l’absoluta felicitat que destil·lava el quartet colombià, disfrutant de la sinergia creada.

Primera lloc. 'The rider', escrita i dirigida per Chloé Zhao. Una increïble obra mestra que t’inquieta i et dol a parts iguals. Tot l’elenc traspua tanta veritat que, només acabar-la de veure, necessites rememorar-la en somnis perquè tot té un rerefons delicat.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

I el que li passa al meu amic és que els ulls, des de fa un temps, no li fabriquen llàgrimes i  va tot el dia amb un potet de llàgrimes artificials. Em va explicar que li semblava bonic que, cada vegada que se li resseca l’ull, sol·licita a algú que aprecia que li posi un parell de llàgrimes alienes.

El més curiós és que el seu pot de llàgrimes caduca just al mes. Em va contar que intenta aprofitar-les per no tirar cap llàgrima. Ja tinc ganes de tornar a trobar-me’l i saber quina nova desgràcia poètica positiva li haurà esdevingut. ¡Bon diumenge!