L'estiu perdut de Colau i Valls

La canícula barcelonina ha remès lleugerament després d’una forta tempesta d’estiu, que, sigui dit de passada, ha sigut aigua de maig per a la fetor a orina humana i animal que impregnava la ciutat. Però les calors ens continuen recordant que encara és temps d’aigua de mar, d’hamaca, gelats, lectures i nits insomnes.

L’estiu és període de descans, de somiejos, de balanç, d’abstracció. Per als polítics és, principalment, un moment de desconnexió controlada i de reflexió estratègica.

Però l’estiu també és temps d’oportunitats, sobretot en una gran ciutat com Barcelona, que es troba a les portes d’una campanya electoral municipal que s’aventura extremadament disputada.

Imaginin-se l’impacte visual d’un Manuel Valls Manuel Valls passejant per la Barceloneta un dia com aquest dissabte per interessar-se per l’explosió d’embafament dels veïns.

Un candidat a l’alcaldia de Barcelona, que molts ciutadans de barris senzills no coneixen ni reconeixen com a barceloní, hauria pogut posar-se una vestimenta fresca i passejar per la Rambla, el Raval, el Paral·lel o pel barri portuari com un ciutadà corrent.

Són barris que van alçar Ada Colau a l’alcaldia i que aquest estiu han sigut notícia, lamentablement, per l’abandonament, la brutícia i l’incivisme rampant que els habita, agreujat per l’auge del turisme, l’escassetat de mitjans dels Mossos, acaparats per la prevenció del terrorisme, i la  falta de coordinació de la Urbana.

Valls ha perdut una oportunitat de poder entrar aquest estiu en el debat de temes importants que afecten la ciutat. Per sort per a l’exministre francès, l’actual alcaldessa tampoc ha vist l’ocasió de l’estiu per aturar el descontentament als barris que són el seu graner de vots.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Ada Colau no va assistir, per posar un exemple, a la comissió extraordinària per reprovar la seva gestió en matèria de seguretat i civisme, després que un manter agredís un turista a començaments d’agost, i va delegar la rèplica en l’alcaldessa accidental Laia Ortiz. Una altra oportunitat perduda.

Els polítics semblen més interessats a situar les municipals en clau de còmodes blocs a favor o en contra del procés. Però el carrer és tossut i s’entesta a tornar-los a la realitat. I aquesta es troba als barris com la Barceloneta.