Trump, el fuet del quart poder

L’últim que podia esperar-se d’un president dels Estats Units és que anomenés els mitjans de comunicació "l’enemic del poble". De vegades, els discursos de Trump recorden els de Hynkel, el protagonista de la famosa sàtira de Chaplin 'El gran dictador', tot i que lamentablement el llogater de la Casa Blanca no és un personatge de ficció. El seu afany per tombar un dels pilars sobre els quals s’assenta el seu país, deixa atònits el món i una part important de la societat nord-americana, que sempre va estar orgullosa de la seva llibertat de premsa.

Tot i que no totalment eximeix de pecat ni de la influència delspoders fàctics, el quart poder, com des de principis del segle XX es va denominar la premsa, té un paper fonamental com a contrapès dels tres que conformen el model de societat lliure i democràtica que Washington, amb esperit missioner i en benefici propi, ha provat d’escampar pel món. Però a Trump semblen importar-li poc els valors democràtics i la resta del planeta. El seu únic credo és 'make America great again' i menysprea tot i tots els que no combreguin amb ell. D’aquí, la seva malvolença contra els mitjans i els periodistesmalvolença contra els mitjans i els periodistes que defensen una informació crítica i independent. La seva virulència suposa una agressió als drets humans i un insult a la feina honesta de desenes de milers de professionals.

Missatges deplorables en terreny abonat

El més desolador, no obstant, és que el gran generador de 'fake news' predica en terreny abonat. Els seus votants, abans d’analitzar les notícies, prefereixen sentir que els periodistes són "falsos" (perquè no es pleguen), que s’"inventen històries" (les que no convenen) i que recorren a "fonts inexistents" (testimonis incòmodes). Aquests deplorables missatges han sigut el detonador de la protesta generalitzada que ara fan els mitjans nord-americans.

Afligits d’una desigualtat social com mai s’havia vist, els EUA, aclamats i encoratjats per un multimilionari que governa el país al seu caprici, perden les restes d’una filosofia que alguna vegada va inspirar el món. La política del llogater de la Casa Blanca està dirigida a enriquir el nucli més poderós i a enganyar, a cop de demagògia, la majoria silenciosa.  

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Trump simbolitza la fugida cap endavantd’una societat confosa pels avenços de la globalització i de la tecnologia de la informació. Una societat que busca solucions ràpides al deteriorament del seu nivell de vida i que no creu en promeses a llarg termini que exigeixin canvis estructurals. En aquestes circumstàncies, una premsa combativa que revela els mals que sotgen la població i al sistema és un plat massa amarg. La campanya desencadenada contra els mitjans i els periodistes és el símbol més notori del deliri trumpià.

Maltractats els crítics i abandonats els amics, el magnat ficat a president s’entossudeix a fer la guerra pel seu compte dins i fora del país, sense tenir en compte la desestabilització mundial que genera ni les greus conseqüències de la seva política en l’àmbit intern. El seu objectiu és guanyar la reelecció, per a la qual cosa es recolza en l’instint més insolidari dels seus ciutadans i en la demagògia agressiva del Hynkel de Chaplin, que -no s’ha d’oblidar- era una paròdia d’un nefast dictador el cognom del qual també començava per H. Bona fórmula per destruir els EUA.