Un estiu amb Patrick

No paraven d’arribar-me recomanacions de la sèrie britànica 'Patrick Melrose', però crec que no es podrà veure a Espanya fins a l’octubre. Com que soc massa matusser per descarregar-la de manera il·legal i, a més, tinc escrúpols morals sobre això, vaig optar per comprar-me el cicle de cinc novel·les en què està basada la sèrie, escrites per Edward St. Aubyn (Londres, 1960) i publicades fa uns quants anys per Mondadori: és la millor decisió literària que he pres últimament, ja que he passat un mes formidable en companyia del pobre Patrick Melrose, clar àlter ego de l’autor que a la televisió té els trets senyorials de Benedict Cumberbatch, el meu Sherlock Holmes favorit.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

El cicle Melrose presenta el personatge en cinc moments de la seva vida: als 5 anys, a la casa d’estiueig a França, aguantant com potun pare cruel que no dubta a sodomitzar-lo i una mare alcohòlica i absent que es dedica a les bones obres mentre passa olímpicament del seu fill; als 22,convertit ja en un heroïnòman que no sap què fer amb la seva vida i deambula per Nova York, generalment a la recerca del seu camell, un negre anomenat Chilly Willy; als 30, ja rehabilitat, però tremendament avorrit de la vida i de l’‘upper class’ britànica, que detesta tot i que en formi part; als 35, convertit en advocat i pare de família, però sotmès a la seva eterna angoixa vital, i als 42,cansat de la seva esposa i enfrontat al funeral de la seva mare, que ha llegat la casa a França a un entabanador religiós (una ofensa pòstuma per a Patrick).

Aquest resum sembla indicar que el que s'explica a les novel·les de Melrose és un horror, i efectivament ho és, però St. Aubyn, alumne avantatjat del gran Evelyn Waugh, exhibeix un sentit de l’humor tan sinistre com eficaç. Un acaba empatitzant absolutament amb el pobre Patrick i compartint el menyspreu que sent per una colla de paràsits casats amb americanes riques, una gent mancada de sentiments que no estima ningú, començant pels seus propis fills. Som davantd’un fresc sensacional sobre la misèria moral dels rics i el retrat, en part autobiogràfic, d’una de les seves víctimes, exposats tots dos en un to que suscita el riure i la tristesa alhora. I ara, a la sèrie, que m’acaba d’arribar via Amazon.