Treva en el debat independentista

L'estiu no es toca

Vagin-se'n de vacances i no es preocupin: quan tornin, la república encara estarà allà, en el mateix espai oníric on està ara

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp23361484 barcelona 20 08 2013  chiringuito la guingueta de carles abe180708170657

zentauroepp23361484 barcelona 20 08 2013 chiringuito la guingueta de carles abe180708170657

La política catalana i els seus vaivens dels últims mesos, a punt han estat d’arruïnar-nos l’únic luxe que ens queda: l’estiu, el nostre estiu. Si bé és cert que passar uns dies en  família o amb amics de qualsevol punt de la geografia, i que no surti a col·lació 'el tema' continua sent tasca complicada, no ho és menys que el to, la durada i la passió en el debat han canviat de forma considerable. ¿Ens continuen preguntant als catalans per la independència quan anem a Extremadura, Galícia o Múrcia? Sí, però sense ganes. ¿Responem nosaltres sobre la situació? Sí, però sense emoció. La suma dels dos factors dona com a resultat una diferència fonamental respecte al que passava no fa massa: el debat de la independència catalana l’esbombem en pocs minuts i a més ho fem amb un consens general que podria resumir-se en una frase: "Ja cansa".  Una vegada passat el tràmit que ja ni tan sols és un tràngol, tornem als nostres temes universals, els de sempre: la calor d’aquests dies, els fitxatges del nostre equip de futbol, les últimes recomanacions literàries, les nostres sèries imperdibles -aquest tema inexistent fa alguns estius ara és un dels fixos-, les últimes monades dels nostres fills i alguna xafarderia pròxima o televisiva. ¡Quin alleujament tornar a parlar d’allò de sempre!

Notícies relacionades

Portem 11 mesos d’infart, en què amb prou feines hem pogut digerir cada nou moment històric abans no es produís el següent, 11 mesos en alerta constant, amb girs de guions constants, amb... fanfarronades constants.  Ens hem guanyat unes vacances, una independència de la independència, ens la mereixem i l’exigim als nostres polítics.

L’estiu no es toca, és el nostre oasi particular i ens agrada així: insípid políticament parlant, inexistent, buit. No necessitem grans anuncis ni sobresalts, no ens interessa cap 'spòiler' del que passarà al setembre. Vagin-se’n de vacances i no es preocupin: quan tornin, la república encara estarà allà, en el mateix espai oníric on està ara