La clau

Coses que ja s'han trencat a Catalunya (3)

No és estranya l'obstinació independentista de negar que el procés ha fracturat Catalunya. Admetre-ho suposaria confessar el trencament social causat per la seva estratègia, és a dir, el seu fracàs

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp39726071 spain s king felipe vi  5thl   spanish prime minister marian170818121140

zentauroepp39726071 spain s king felipe vi 5thl spanish prime minister marian170818121140 / JAVIER SORIANO

La dirigència independentista considera heretgia tota menció a la fractura que el xoc identitari ha produït en la societat catalana. La bretxa, des d’aquest punt de vista, és una fal·làcia mésfal·làcia  d’aquesta dictadura feixista i colonial que tan ben acolorida surt de l’enginyós taller de creativitat independentista.

Les mostres de traumatisme polític, social, familiar i personaltraumatisme  formen part des de fa molts mesos del paisatge quotidià català. De la mateixa manera que fa un any l’agit-prop  secessionista va pintar una porta sobre un mur i va animar la gent a sortir a través de l’artifici, avui prova de dissimular el trauma social. Unes vegades maquilla la bretxa de simple trobada d’opinions. I d’altres, de tergiversació de la realitat que excita i brinda sensació d’impunitat a aquest feixisme de què parla el president de la Generalitat, Quim Torra, amb tanta desimboltura com escassa memòria de la seva pròpia obra escrita i oral.

No és estranya l’obstinació independentista de negar que el procés procésha fracturat Catalunya. Admetre aquesta realitat suposaria confessar el trencament social causat per la seva estratègia, és a dir, el seu fracàs.

Commemoració del 17-A

Notícies relacionades

No hi ha fractura en la societat, insisteixen els altaveus sobiranistes, però encara cal veure que Catalunya sigui capaç d’honrar unida la memòria de les víctimes dels atemptats gihadistes del 17-A. Abans que Òmnium i, després,l’ANC  posessin el fre aquests últims dies, Torra,Elsa Artadi i altres membres del Govern feia setmanes que convertien la luctuosa convocatòria en una nova campanya contra l’Estat, en aquesta ocasió focalitzada en el rei Felip VI. Defenestrats Mariano Rajoy i el PP, i amb el socialista Pedro Sánchez posant espelmes per la distensió, l’independentisme rigorista de Carles Puigdemont i Torra necessitava un altre arxienemic per mantenir cohesionada i tensa la feligresia.

Però no hi ha fractura, repiquen les campanes sobiranistes mentre els seus mitjans escarneixen l’exconseller  Santi Vila per renegat i per homosexual. Aquesta és la taxació moral del moment.