Davant la demagògia, solucions

Les xifres neguen l’'efecte crida'. Espanya no serà envaïda com les veus conservadores insisteixen a proclamar. La pressió migratòria es va disparar l’any passat amb Mariano Rajoy en la presidència. I continua creixent amb Pedro Sánchez. El problema necessita solucions, no demagògia. El populisme només podrirà la nostra convivència. Les paraules enceses a les tribunes polítiques exacerben el racisme en la societat. Aquesta és la trista realitat que ja s’escampa a Europa. La política inhumana del ministre d’Interior italià, Matteo Salvini, negant port a vaixells plens de nàufrags o el tracte denigrant que pateixen sistemàticament els immigrants a Hongria imparteixen una lliçó magistral als seus ciutadans. El menyspreu, quan no l’odi, ja es passeja pels carrers. Socialment, el preu d’aquestes estratègies partidistes, incendiàries i irresponsables, és altíssim.  

Els mateixos partits que mesquinegen els pressupostos socials, els mateixos que retallen en sanitat, en educació o en ajuts a la vivenda, atreuen el vot de ciutadans a qui sostreuen serveis públics fent-los creure que l’enemic són aquestes persones que fugen de la mort. Davant l’irresponsable oportunisme de qui juga amb la immigració fins al límit de falsejar les dades, només queda el realisme de teixir complicitats per buscar solucions. Obrir el port als nàufrags rescatats per Open Arms és una qüestió de dignitat. Però es requereixen solucions íntegres que treballin per a la convivència i que evitin l’horror d’aquesta immigració desesperada. I això només pot arribar amb el compromís europeu. També econòmic.

Es necessita coratge i recursos per planificar i afrontar la situació. Humanament no es poden suportar les mesures salvatges que menyspreen els drets humans i neguen l’asil. Socialment no s’ha de permetre que el pes de la immigració recaigui als barris més castigats econòmicament. I políticament no es pot plantar cara a la demagògia conservadora apel·lant, simplement, als sentiments. Es requereix pressupost per treballar als països d’origen i de trànsit, recursos per oferir una vida digna als que arriben, com tants emigrants la van trobar fora de les nostres fronteres, i responsabilitat política. Mentides ominoses com la de l’‘efecte crida’ només aguditzen el problema.