EDITORIAL
L'Argentina continua penalitzant l'avortament
El rebuig de despenalitzar la interrupció voluntària de l'embaràs és una anacronia amb greus conseqüències per a la dona
argentina /
La lògica històrica apunta que el rebuig del Senat argentí a despenalitzar l’avortament és una anacronia que el temps s’encarregarà de corregir. No obstant, fins que això passi, cada 90 segons una dona avortarà al país de forma il·legal i s’enfrontarà a una possible pena de fins a quatre anys de presó i sense les proteccions mèdiques, psicològiques, socials i legals de què gaudiria amb la legalització. Al país, cada any es duen a terme mig milió d’interrupcions de l’embaràs clandestines, la majoria practicades en condicions de precarietat. La polèmica sobre l’avortament produeix un cisma social entre partidaris i detractors, i divideix internament els partits polítics. La religió ha tingut fins ara un paper fonamental, inclosa la pressió indissimulada de jerarques de l’Església per endurir les consciències dels senadors que anaven a votar la iniciativa de legalització. Mentrestant, el 70% de la població menor de 35 anys i el 70% de les dones recolzen la proposta.
El rebuig de la despenalització cau com una llosa precisament sobre les dones amb menys recursos econòmics i a les zones més pobres de l’Argentina. Fins al punt que els avortaments clandestins s’han convertit en la principal causa de mortalitat materna al país. Per tot això, resulta especialment condemnable que, com passa també a la majoria de països de l’Amèrica Llatina, la societat pateixi la il·legalització de l’avortament i que la dona no tingui dret a decidir sobre el seu propi cos.
