Situacions extremes

Explotació de la tragèdia

El que aconsegueix adhesions és l'explotació dels instints primaris, de la mitologia nacional

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp39823277 topshot   people place placards and candles to pay tribute t170906111510

zentauroepp39823277 topshot people place placards and candles to pay tribute t170906111510 / LLUIS GENE

Tot el que envolta els prolegòmens dels actes previstos per al dia 17, l’aniversari delsatemptats de Barcelona i Cambrils, adquireix la tonalitat de la manipulació política de la tragèdia.L’anunciada presència del Rei i del Govern en la commemoració es creua amb la salmòdia processista i alhora alimenta l’estratègia de confrontació de la flota groga (la dels llaços, no l’enardida del taxi). A les xarxes socials s’ha posat en marxa una consulta ‘online’ per votar a favor o en contra de tals assistències, i fins i tot es convida a participar en el pseudoreferèndum –un més– amb urgent insistència perquè, segons els difusors ‘indepes’, va guanyant el vot a favor que se sumi al record qui vulgui, inclosos, clar, el cap de l’Estat i els ministres.

No és un cas únic aquest recurs a la tragèdia amb finalitats alienes a la tragèdia mateixa. Pablo Casado està disposat a treure per la via ràpida una doble titulació en Salvini i en Orbán –o qualsevol altra ment inquietant– mitjançant dos treballs complementaris de final de curs: donar la mà a alguns migrants nouvinguts i, alhora, advertir que no hi ha ni hi pot haver ni hi haurà papers per a tothom. Una cosa que ningú ha dit mai, ni tan sols quan l’‘Aquarius’ va atracar a València, però que bé val per esgarrapar algun vot o alguna simpatia d’última hora (amb o sense màster).

Notícies relacionades

Les situacions extremes donen per a molt. El drama humà, sigui quin sigui, posat en mans d’assessors ad hoc, rendeix gairebé sempre. Nicolás Maduro, després de l’atac amb drons (si d’això es va tractar), arremet contra tot el que es mou per defugir l’estampida de la tropa a la primera explosió i la ruïna catastròfica d’un país que es dessagna, amb una moneda sense valor i una crisi de subsistències impròpia d’un gran productor de petroli.

Al final, el que importa és la invocació de la pàtria irredempta; el que aconsegueix adhesions és l’explotació dels instints primaris, de la mitologia nacional. Les pàtries continuen sent grans claus multiusos.