Anar al contingut

Editorial

Tempesta política sobre Barcelona

Com s'ha vist en la crisi dels manters i d'actes d'incivisme, l'escassa majoria de Colau és una debilitat que no farà més que incrementar-se

Tempesta política sobre Barcelona

RICARD CUGAT

Les tempestes d’estiu són intenses, acompanyades de gran aparat elèctric i solen descarregar importants quantitats d’aigua en molt poc temps. En plena canícula estival, el govern d’Ada Colau  es troba sotmès a una mena de tempesta perfecta. La crisi dels manters, els ‘botellons’ i altres actes d’incivisme que posen els veïns al límit de la seva tolerància, de forma especial a la Barceloneta. Res és nou, però la incomoditat i la fatiga dels ciutadans sempre requereixen respostes. A mitjà i a llarg termini per elaborar estratègies de prevenció, però també plans de xoc que generin confiança i tranquil·litat.

Necessitat de mesures àgils i eficaces

L’alcaldessa de Barcelona ha sigut reprovada per la seva gestió en seguretat i civisme en una comissió municipal extraordinària forçada per l’oposició. L’agressió a un turista nord-americà per un grup de manters va provocar la cita, però el debat es va estendre a la situació general de Barcelona. Tots els grups de l’oposició van votar a favor de reprovació excepte la CUP, que ni tan sols va assistir a la reunió per considerar-la "una escenificació, un acte de precampanya electoral que no té cap intenció d’incidir en les condicions de vida dels veïns".

Seria ingenu creure que l’interès electoral no és un dels motius que han mobilitzat l’oposició, però és irresponsable minimitzar el problema i no admetre que alguns dels conflictes requereixen atenció immediata. El malestar i la sensació d’inseguretat existeixen, no són una invenció partidista i, per tant, requereixen mesures àgils i eficaces. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Barcelona està sotmesa a una pressió turística tremendament complexa. Tan necessària per a l’economia de la ciutat com difícil de gestionar. Cap govern municipal ha sigut capaç d’esborrar la problemàtica durant el seu mandat. El reconeixement d’aquesta incapacitat hauria de fer possible apel·lar a la responsabilitat de tots, fugir de la demagògia o de l’oportunisme polític i sumar esforços en el disseny de solucions. Però resulta difícil exigir responsabilitat i unitat quan des del govern municipal no s’ha sabut teixir i mantenir les aliances. L’escassa majoria de Colau és una debilitat que no farà més que incrementar-se. I amb això la dificultat per gestionar els conflictes. Sense lloc on resguardar-se mentre la tempesta creix.