Anàlisi

Colau, absent, reprovada i sola

Al no assistir a la reunió extraordinària, l'alcaldessa ha tornat a perdre la iniciativa política, com li va passar amb la polèmica sobre una reordenació de les inversions convertida en retallades

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp44584855 barcelona 08 08 2018  barcelona   comisi n extraordinaria de180808130918

zentauroepp44584855 barcelona 08 08 2018 barcelona comisi n extraordinaria de180808130918

L’alcaldessa Colau no hauria d’haver assumit la responsabilitat de seguretat. No tenia experiència en aquest camp per avalar l’acumulació de càrrecs, tret de la seva autoritat política. No és el primer cas en què un alcalde assumeix una regidoria, però aquest tipus d’experiments solen disfressar un problema: o la desconfiança en la capacitat dels seus regidors per dirigir l’esmentada àrea o la por que les diferències internes sobre la gestió d’aquestes competències acabin per trencar un govern feble. Pot ser que fins i tot intervinguessin els dos factors, a més del reduït nombre de regidors de la minoria governant.

Ara se li ha tornat en contra, al no assistir a la reunió extraordinària de la comissió de presidència per tractar els últims casos d’inseguretat i incivisme. Probablement, hauria d’haver assistit com a alcaldessa; com a màxima responsable de la matèria, la seva presència era inexcusable. Ha sigut reprovada per l’oposició en bloc (excepte la CUP, que no està interessada en el tema), no obstant, la reprimenda política no hauria de preocupar-la tant com la consolidació d’una certa imatge de governar, escassament empàtica amb l’estat d’ànim de la ciutat i l’opinió pública, cosa que per a alguns és abandonament de les seves responsabilitats.

Incidents que no es poden infravalorar

Barcelona té alts i baixos en seguretat, no arriben a la categoria de crisi, però cal assumir-los des del govern de forma clara i ràpida perquè, emocionalment, poden actuar com factors de desànim o desorientació per a la ciutadania. Aquest estiu és el de la turismofòbia, els narcopisos i la violència d’uns manters que agreuja l’autèntic conflicte de base, que és el de la tolerància amb el ‘top manta’. No es viu una emergència d’inseguretat, de la mateixa forma que a Catalunya no hi ha una emergència feixista. Però s’ha produït una seqüència d’incidents que no sembla prudent infravalorar.

Notícies relacionades

L’oposició està al seu paper quan agreuja la denúncia. La precampanya de les municipals és allà i els fets destacats són certs, tot i que certament interpretats amb esquinç professional. Ningú s’ha d’estranyar de la seva bel·ligerància. Qui no és al seu lloc és el govern municipal, i deixa créixer la sospita d’un escàs sentit del poder institucional, sense que s’hagi avançat en la instauració de cap tipus alternatiu de governança.

Tots els polítics tenen una certa manera de fer les coses, com deia Tarradellas. La seva certa manera d’exercir l’autoritat era una combinació de voluntat política, autocontenció, realisme intel·ligent i, sobretot, el resultat d’una avaluació permanent de la situació, com va resumir Raimon Obiols. Una avaluació feta no només a partir de la convicció del seu pensament, sinó també de les conseqüències que es desprenen de tots els actes. Ada Colau, sigui on sigui de vacances, no va avaluar els efectes de la seva absència. Ha tornat a perdre la iniciativa política com li va passar amb la polèmica recent sobre una reordenació de les inversions convertida en retallades.