EMPOBRIMENT
Vides devaluades
La crisi va ser l'excusa perfecta per desmuntar totes les lluites guanyades per generacions de treballadors
zentauroepp19392498 badalona 06 06 2012 informe de caritas sobre la pobreza cent180504113024
El cuiner de barri, a Barcelona, no fa el seu agost. Som els únics clients del restaurant en la nit més tropical de l’any. Agraïm l’aire condicionat, el gran invent que expulsa l’aire calent al carrer i augmenta la temperatura de l’atmosfera. El discurs ecologista, tot i que digui veritats que cal saber, ha inventat una nova culpa. Tot està a les nostres mans, nosaltres decidim si continuar destruint el planeta o no. Qui no ha crescut en l’era de la lluita pel medi ambient no coneix els pecats d’aquesta religió i viu tan feliç. Els altres ens passem el dia angoixats amb la tapa del iogurt a la mà decidint a quin contenidor va.
El cuiner de barri no em parla d’ecologisme, em recorda amb lucidesa el moment en què les nostres vides van començar a valer menys. Primer va ser l’euro. Diu que amb la pesseta encara li sortien els comptes però l’euro va ser un desastre. De sobte tot va pujar menys les nòmines. Va fer que recordés el moment del canvi de moneda quan vaig passar d’omplir el carretó de comprar amb 5.000 pessetes a fer-ho per 50 euros. A tot arreu es va arrodonir a l’alça. Quan travessàvem la frontera nord ens posàvem a calcular l’equivalent en pessetes dels francs i se’ns posaven els cabells de punta al descobrir com era de car ser europeu. I ens vam tornar europeus però només pels preus, no pels salaris. Recordo les queixes, el discurs del cuiner va estar en boca de tots una temporada però després vam deixar de parlar del tema. ¿Què podíem fer?
La crisi va suposar la devaluació definitiva de les nostres vides. L’excusa perfecta per desmuntar totes les lluites guanyades per generacions de treballadors. Asfixiar l’empobrit fins a treure-li tot el suc: la vivenda, els drets sindicals i socials, l’educació de qualitat, la sanitat pública. Per destruir, van destruir fins i tot la consciència de classe, tan passada de moda. Es calculen els costos de qualsevol mobilització, qualsevol protesta que alteri el normal funcionament de la vida, tot i que aquesta sigui una vida devaluada.
