Fúria estival

Article 600.  Sis-centes setmanes junts. Realment és bonic arribar a un número tan rodó juntament amb vosaltres. Avui m’agradaria parlar-vos d’una cosa que he estat observant durant aquests últims anys i que cada vegada va a més. És una reflexió personal.

Normalment en aquesta columna intento donar veu a gent amb qui ensopego, persones grans la saviesa de les quals em té embadalit. Però avui vull explicar una cosa que em passa pel cap des de fa temps. I és que des de fa anys veig la gent... Bé, potser us ho explico després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. ‘The Tale’ creada i dirigida per Jennifer Fox (HBO). Em va entusiasmar aquesta pel·lícula on el poder de la ment juga amb els teus records infantils i oculta el teu dolor fins que el rescates.

Segon lloc. Josep Bros (festival de Peralada). Un espectacle que va traspuar passió i nostàlgia. L’esperit de la pèrdua i el dolor van perfumar les magistrals àries.

Primera posició. ‘Castle Rock’, sèrie creada per Sam Shaw i Dustin Thomason. Un dels descobriments d’aquesta temporada estival. Absolutament extraordinària aquesta adaptació de l’univers de Stephen King interpretada magistralment per tot l’elenc.

I el que veig últimament en la gent és com una fúria per ser escoltada i un enfrontament amb altres éssers humans per tenir sempre la raó. Un estrany sentiment que detecto en discussions de cotxe que observo o en enfrontaments en aeroports dels quals soc testimoni. Crec que la gent està enfadada, però no amb les situacions, sinó amb si mateixa. Hi ha alguna cosa de  rebel·lar-te contra la teva pròpia destinació. I segurament hi té a veure que l’entorn, aquest món mig cibernètic, ens ha robat part d’unes emocions i llaços que abans ens equilibraven.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

No sé si m’he explicat bé, però, com tot en la vida, per empatitzar amb un sentiment o pensament has d’haver-ho sentit o pensat anteriorment.

 ¡Feliç diumenge!