IDEES
L'efecte Quaderns Crema
zentauroepp27020543 barcelona 23 12 2009 i cult entrevista al editor jaume vall180803190741
Fa uns mesos, escrivint sobre el premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Quim Monzó, repassava la seva obra i de sobte vaig pensar en l’efecte Quaderns Crema. Monzó ha publicat més de 20 títols en l’editorial que va fundar Jaume Vallcorba el 1979, i tots es reconeixen d’una hora lluny. I no només els seus, també els dels altres autors del catàleg. La coberta en la qual dominava el color blanc, el dibuix aleatori –una capsa de llumins, una maleta, una oliva farcida– que sovint dissenyaven els germans Albert i Jordi Romero, la tipografia Garamond que jugava amb els filets de Bodoni... Tots aquests elements es confabulaven per fer uns llibres simpàtics, propers, que un volia posseir amb la fascinació del nen que col·lecciona cromos. No diré que compressis el llibre per la coberta, però gairebé. Darrere, és clar, hi haviauna línia editorial que rarament et decebia.
Parlo en passat no perquè avui dia ja no passi el mateix, sinó perquè Quaderns Crema publica amb una periodicitat lenta que dificulta aquestes filiacions. És possible que en el panorama en castellà hi hagi més editorials que amb els anys i els encerts hagin aconseguit aquesta espècie de confiança cega des de les cobertes –Anagrama, Tusquets, potser Periférica i Asteroide–,fins i tot podríem afegir Acantalido, que Vallcorba va fer créixer des del model de Quaderns Crema.
En català, en canvi, de moment costa trobar una complicitat similar. El món editorial ha canviat moltíssim en els últims 20 anys, per la concentració en grans grups, però també per la proliferació d’editorials petites sense el ritme d’edició –encara, de moment– que tenia Quaderns Crema. Les apostes cromàtiques i tipogràfiques de Club Editor són un camí, així com les il·lustracions que potencien L’Altra editorial o Males Herbes. Fa l’efecte que el model de la coberta fotogràfica, amb una imatge sovint d’agència, que vol ser evocadora d’alguna cosa, comença a estar caducat, i es dilueix de seguida en l’excés visual de les taules de novetats, per la qual cosa de vegades acabes comprant alguns llibres ‘malgrat’ la coberta.
