La degradació de la Barceloneta

La Barceloneta segueix en la seva lluita contra l’incivisme i la proliferació d’actuacions, moltes protagonitzades per un turisme descontrolat, que posen en risc no només la convivència diària sinó la mateixa existència tradicional d’un barri històric i emblemàtic de Barcelona. El 2014, la difusió de les imatges d’uns nois nus sortint d’un supermercat van ser el detonador de la primera de les protestes ostensibles dels veïns ('La Barceloneta diu prou!'), preocupats tant per la pèrdua d’identitat de la zona com perl’encariment dels lloguers, però més fins i tot, si és possible, per la degradació quotidiana. L’any passat, amb la presa simbòlica d’un tros de platja, els residents a la Barceloneta van fer explícit de nou un crit d’alerta i d’indignació per una llarga llista de greuges: des de l’incivisme permanent al turisme de borratxera, passant per la massificació dels serveis de transport i la sensació generalitzada que el barri s’ha anat convertint en una espècie de parc temàtic de la diversió desmesurada. Va ser una protesta que es va truncar, inevitablement, arran dels tràgics fets del 17 d’agost.

Aquest estiu, tornen a la càrrega, amb el repartiment de fullets explicatius que simplement advoquen per l’obvietat: no cridar ni orinar ni fer les necessitats en ple carrer; no dormir les borratxeres en espais públics; no embrutar l’entorn. L’associació de veïns es queixa de la deixadesa municipal, perquè, fins i tot malgrat accions concretes com una comissaria de barri, més inspeccions i normatives de civisme, considera que la falta de recursos per lluitar contra l’evident degradació és el principal problema a què s’enfronten. L’associació advoca per un pla integral de mobilitat, un èmfasi més gran en la vigilància, la neteja i la seguretat, i un combat efectiu contra tota la casuística que, a la Barceloneta, es percep a simple vista: escatologia, brutícia i, especialment, la sensació que aquest tipus de turisme invasiu entén que tot val, sense assumir cap tipus de responsabilitat. 

Netejar la imatge i el present diari de la Barceloneta no és només un desig lògic, fonamentat i urgent dels seus veïns, sinó una necessitat ciutadana que ens apel·la a tots per evitar que la degradació la converteixi en el pati del darrere de la capital.