LA CLAU
Coses que ja s'han trencat a Catalunya (2)
Avui només es pot negar la fractura social entre catalans si no es considera com a tals els que estan al costat no independentista de la línia divisòria
Pro-independence Catalan leader Quim Torra and former Catalan leader Carles Puigdemont hold a news conference in Brussels, Belgium, July 28, 2018. REUTERS/Eric Vidal /
Fa 10 mesos, pocs dies després del’1-O, explicava aquí tres històries amb protagonistes de carn i ossos i un denominador comú. Eren testimonis de relacions afectives alterades, sacsejades o fins i tot trencades per la fractura social catalana. Aquestes tres històries no tenien cap valor estadístic, però despullaven l’esquerda que el procés ha obert en la pell de la societat.
Des d’aleshores, he rebut notícia de bastantes més relacions personals desvalorades per la mateixa causa. I solen mostrar una particularitat cridanera. Els qui s'adonen que el conflicte els ha afectat o els està afectant en el terreny personal o social són gairebé invariablement la part no independentista de la relació.
L’escena política reprodueix aquesta significativa característica. Les forces independentistes neguen amb rotunditat que a Catalunya s’hagi obert una bretxa social arran del xoc identitari. Despatxen l’assumpte com una mera divisió d’opinions polítiques, mai com una esquerda del cos social. Refereixen i publiciten una ruptura entre Catalunya i la restad’Espanya amb tant d’ardor com neguen que hi hagi una fractura entre catalans.
‘Pepero’ o patriota
Notícies relacionadesDies enrere, un publicitari i escriptor de viatges sentenciava: “Inés Arrimadas no representa els catalans. Representa un grup d’espanyols que viuen a Catalunya sense emoció. Molts ni parlen ni volen parlar català. Molt de ‘pijo’ mantingut de zona alta exvotant del PP i molt d’inadaptat social que no s’integra”. I una histriònica propagandista del procés presentava la seva parella a la televisió més o menys amb aquestes paraules: “Abans era ‘pepero’, però ara és un patriota”. Milers i milers de persones van aclamar amb frenesí les dues ocurrències.
Però no hi ha fractura social, insisteixen el Govern de Torra i els partits que l’integren. És aquesta una insistència que casa malament amb el raonament empíric. L’única manera d’afirmar que avui no hi ha una bretxa entre catalans és considerar que els que es troben al costat no independentista de la línia divisòria no mereixen la categoria de catalans.
