Anar al contingut
'The Economist', Espanya i Catalunya

'The Economist', Espanya i Catalunya

Joan Tapia

El setmanari creu que es necessitarà un Govern fort, de coalició entre dos partits

'The Economist', setmanari anglès nascut el 1843 per defensar el liberalisme, té avui més lectors fora que dins de la Gran Bretanya i una gran influència sobre els cercles dirigents de tot el món per la gran qualitat de les seves anàlisis. Acaba de publicar un editorial i un 'briefing' de nou pàgines sobre la situació d’Espanya que serà llegit amb atenció per molts inversors i empresaris.

Per a 'The Economist', Espanya ha superat la crisi gràcies a reformes doloroses que, amb ajuda de la sort, han donat com a fruit un creixement vigorós. A més, el sistema polític ha sabut absorbir el populisme de Podem. L’assignatura pendent és la crisi catalana que gravita sobre tot. El dictamen és positiu: "Tot i que molts espanyols no ho creguin, en molts aspectes Espanya és un dels millors països per viure".

Però superar les greus conseqüències socials de la crisi exigeix apuntalar amb encert la recuperació econòmica i per a això es necessita un Govern fort, amb majoria parlamentària, capaç de continuar reformant estructures caduques. I Espanya, des de les eleccions del 2015, no té un Govern amb majoria estable.

Amb els quatre partits actuals, l’única fórmula seria un Govern de coalició, inèdit fins ara en la democràcia espanyola. 'The Economist' veu el PP llepant-se les ferides i incapaç de recuperar-se a curt termini, i Podem, com un partit encara no preparat malgrat que alguns dirigents es mouen cap a la socialdemocràcia. La solució seria doncs una coalició entre els socialistes i Cs.

Però la recepta de 'The Economist' topa amb el conflicte català. Per al setmanari, Mariano Rajoy no va aconseguir trobar la fórmula entre fermesa, comprensió i proporcionalitat, i la justícia "independent, però sovint cega ha empitjorat les coses". "Acusar [CarlesPuigdemont i altres dirigents secessionistes de rebel·lió... va ser un error... i previsiblement, un tribunal alemany ha decidit que Puigdemont no pot ser extradit per rebel·lió", assenyala. Així, afegeix: "El millor seria deixar lliures els presos i jutjar-los per desobediència a la Constitució amb penes només d’inhabilitació".

"Nació cultural"

La solució factible per a 'The Economist', que afirma que l’instint de Pedro Sánchez a l’abordar el conflicte és millor que el de Rajoy, és el reconeixement de Catalunya com una "nació cultural" dins d’Espanya, ja que el referèndum d’autodeterminació no cap a la Constitució i no és admès pels països de la UE.  

El problema és que una solució d’aquest tipus -que podria ser estudiada per Sánchez- està als antípodes del que pensa, almenys avui, Albert Rivera, que en aquesta qüestió està més a prop del PP que del PSOE.

L’anàlisi de 'The Economist' és brillant i equilibrada, però les solucions racionals i assenyades que proposa estan lluny, almenys en algun aspecte, del que pensen les cúpules dels partits polítics espanyols. L’aliança del PSOE i Podem no li agrada -i té raons-, però la coalició de socialistes i Cs s’estavella avui per les posicions respectives davant del conflicte català.   

0 Comentaris
cargando