IDEES

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp10521157 i cult club tr3sc  jacint verdaguer redaccional de la column180730130149

zentauroepp10521157 i cult club tr3sc jacint verdaguer redaccional de la column180730130149

Qui tingui la mobilitat estival reduïda (no és necessari que sigui per culpa dels taxistes) però estigui en condicions de visitar un museu pot fer cas d’un suggeriment: Vil·la Joana, on va morir Jacint Verdaguer. El Museu d’Història de Barcelona ha transformat l’antiga masia de Collserola, reconvertida en mansió d’estiueig al segle XIX, en un suggeridor espai dedicat a la paraula universal.

La bona nota no s’acaba aquí. Resulta que en època noucentista aquest edifici va ser una escola, la més avançada d’Europa, per a nens discapacitats. Un dels tres espais del museu ho documenta amb una profusió de detalls que converteixen aquestes sales en el millor homenatge possible a la gent que, en efecte, construïa una ciutat d’ideals. L’obra ben feta del noucentisme no consistia en meres elucubracions teòriques. La pedagogia dels discapacitats, també modèlica, així mateix avançada al seu temps.

Notícies relacionades

Venint de la persecució i mort de Verdaguer, el poeta de Catalunya, i el de Barcelona, pocs decennis abans, el modernisme és un miracle perfeccionat després pels noucentistes que el van expropiar a més de coronar-lo. A Vil·la Joana hi ha unes vinyetes satíriques posteriors a l’enterrament del poeta, el més multitudinari i prerevolucionari que es recorda, que proposen això que gairebé acaba de passar. Treure l’estàtua del seu primer protector i després perseguidor, Comillas, ‘el Negrero’, i substituir-la per la del poeta.

Qui tingui la mobilitat encara més reduïda, no és necessari que surti de casa per seguir el curs ‘online’ sobre flamenc impartit pelTaller de Músics. La gran ciutat que Verdaguer va profetitzar en la seva ‘Oda a Barcelona’ dona per a aquesta capitalitat i per a moltes més. A fi de conciliar-los, res millor que escoltar, en veu catalana i amb música flamenca de Miguel Poveda, el poema en què Verdaguer desitja als seus "estimadíssims enemics", amb una prodigiosa mala llet poètica, el càstig de les eternes flames, ara aflamencades.

Temes:

Flamenc Museus