Editorial

Perillosa espiral en la vaga de taxis

El bloqueig del centre de Barcelona provoca un perjudici intolerable per a residents habituals i per a turistes

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp44471577 taxi180728115604

zentauroepp44471577 taxi180728115604 / Andreu Dalmau

La vaga de taxis ha adquirit en les últimes hores una perillosa espiral que no pot conduir a cap resultat positiu. Després de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de mantenir la suspensió cautelar del reglament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per als VTC (vehicles amb conductor) el col·lectiu de taxis va confirmar les amenaces prèvies de col·lapsar la ciutat. Així ha passat des de divendres en una artèria tan principal com la Gran Via, i amb menys impacte a la Diagonal i al carrer d’Aragó. Una cosa és mantenir una vaga indefinida, un dret dels treballadors, i una altra, ben diferent, bloquejar una ciutat com Barcelona, amb el perjudici que suposa, per damunt de tot, per als residents habituals. I després per la imatge que projecta en l’època de més afluència de turistes. La cadena de conseqüències afecta directament el comerç.

Com ja vam dir després de la primera jornada de vaga, quan es van produir uns incidents aïllats d’una violència inadmissible, el conflicte entre el sector del taxi i les noves plataformes digitals no acabarà en cap cas amb l’eliminació del competidor. A l’espera que es pronunciï la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), resulta una notícia positiva que el Ministeri de Foment hagi citat en sengles reunions de negociació les parts implicades, les associacions del taxi, d’una banda, i les dels VTC, de l’altra.

Sembla clar que el reglament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha de ser el context en què es negociï, més que un objectiu, entre dos mons que estan cridats a cohabitar. Ni el taxi pot acaparar tot el pastís, com abans, en aquests temps digitals ni la irrupció de nous models poden deixar ferit de mort el sector. És conegut el greu perjudici que provoca la vaga d’un servei públic, en mans privades en aquest cas, però l’acció reivindicativa no pot arribar mai als termes de bloquejar una ciutat. Una cosa que elimina qualsevol empatia que pugui tenir una lluita sindical per derivar en un rebuig lògic. I per evitar aquest extrem correspon a les diferents administracions esgotar totes les vies de diàleg i negociació per trobar un acord de consens necessari que acabi amb aquesta situació de bloqueig que afecta la mobilitat a la capital catalana.