EN CLAU EUROPEA

Fràgil treva transatlàntica

Les divergències entre la UE i els EUA sobre l'agenda negociadora amenacen el diàleg recuperat

L'FMI adverteix que les actuals tensions comercials retallaran el creixement econòmic mundial

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp44444787 president donald trump and european commission president jea180726190916

zentauroepp44444787 president donald trump and european commission president jea180726190916 / Pablo Martinez Monsivais

La Unió Europea (UE) i els Estats Units han pactat una fràgil treva en la guerra comercial que amenaça l’economia mundial. El compromís subscrit a Washington el 25 de juliol pel president nord-americà, Donald Trump, i el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha evitat una escalada del conflicte entre els principals aliats a l’OTAN i ha allunyat la temuda amenaça de la Casa Blanca d’imposar immediatament una taxa del 25% dels automòbils europeus exportats als EUA.

Europa ha promès de manera vaga augmentar les seves compres de soja i gas nord-americà per obrir el diàleg amb Washington de cara a eliminar els aranzels als productes industrials, tret d’automòbils (en els quals els EUA apliquen una tarifa del 25% a camions, furgonetes i suburbans). Però el compromís no resol les arrels del conflicte –l’errònia culpabilització a la UE del dèficit comercial nord-americà–, ni la volatilitat de Trump permet aventurar si es tracta realment de l’inici d’una desescalada o d’una mera pausa abans del salt a una guerra comercial a gran escala, com ha passat amb la Xina.

Similar a la Xina

La UE podria patir ara un procés negociador similar al de la Xina si Trump creu que no aconsegueix prou concessions europees o si estima que una imatge de duresa pot afavorir les expectatives del Partit Republicà en els comicis parcials de novembre. El secretari de Comerç nord-americà, Wilbur Ross, ha indicat que malgrat el compromís segueix endavant la preparació de taxes als automòbils europeus partint de la seva suposada amenaça per a la seguretat nacional. Tampoc hi ha cap compromís per aixecar les tarifes a l’acer i alumini europeus. Les tensions comercials a l’actual nivell poden reduir el creixement econòmic mundial en 0,5 punts percentuals, ha advertit la directora de l’FMI, Christine Lagarde.

La UE i Washington ni tan sols es posen d’acord sobre la xifra del dèficit comercial nord-americà amb Europa. La Comissió Europea fixa aquest dèficit en 120.000 milions d’euros el 2017, mentre que el Govern nord-americà l’eleva fins a 130.000 milions (151.000 milions de dòlars).

Un dèficit endèmic

Malgrat que Trump culpa del dèficit les "pràctiques comercials deslleials" europees, fa més de 50 anys l’economista Robert Triffin va assenyalar que el país que utilitza la divisa de reserva global, com el dòlar, està condemnat a patir dèficits endèmics per la penalització de les seves exportacions a causa d’una moneda sobreavaluada, tot i que gaudeix del privilegi de finançament barat i un creixement basat en el sobreconsum. El 1987, Paul Krugman (Premi Nobel d’Economia 2008) també va destacar el paper clau en el dèficit comercial de la sobrevaloració del dòlar pel seu paper de reserva mundial i el creixent endeutament nord-americà. Krugman va assenyalar que el dèficit comercial dels EUA es veu alimentat, a més, pel seu més elevat creixement econòmic respecte a altres potències i al declivi del seu antic avantatge comparatiu tecnològic i de productivitat respecte als altres països.

La inesperada treva pactada a Washington va ser fruit de la necessitat de Trump de poder presentar un èxit polític per contrarestar el setge del russiangate i la rebel·lió de líders republicans de les zones castigades per les represàlies de la Xina, Mèxic, el Canadà i la UE a la seva pujada de les tarifes comercials. El Govern nord-americà havia aprovat la vigília una ajuda d’emergència de 10.000 milions d’euros als agricultors perjudicats per les represàlies comercials.

Un preu competitiu

Notícies relacionades

Trump va poder presentar l’anunci europeu d’importacions de soja com un èxit per pal·liar la pèrdua del mercat xinès, tot i que la UE ja anava a adquirir la soja nord-americana, perquè el seu principal proveïdor, el Brasil, ha reorientat les seves vendes cap a la Xina. La promesa de la UE d’incrementar les compres de gas nord-americà, que s’han desplomat aquest any, està supeditada al fet que el seu preu sigui competitiu enfront del gas rus i de la construcció de més terminals, com va precisar Juncker.

El repte ara per a la UE és mantenir el diàleg amb Washington sense tarifes addicionals quan sigui evident que les compres europees de soja són limitades i les de gas no són les "grans quantitats" anunciades per Trump. L’agenda de la negociació comercial també serà un focus de tensió, perquè els EUA volen incloure tot el sector agrari i la UE ho va ometre expressament del text de Washington. A nivell europeu, l’agenda pot plantejar així mateix friccions, perquè França no vol que s’esquivin les normes alimentàries i sanitàries de la UE i reclama que s’aixequi el vet a les firmes europees als contractes públics dels EUA i que se suprimeixi la penalització a l’acer i alumini abans de concloure un acord.