Treva comercial entre els EUA i la UE

La visita del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, a Washington ha servit perquè els Estats Units i la Unió Europa (UE) hagin assolit una treva després de les amenaces de Donald Trump d’afegir aranzels a les importacions de vehicles i components d’automòbils europeus a les taxes ja en vigor sobre l’acer i l’alumini. Davant del risc que l’ofensiva verbal (declaracions i tuits incendiaris) i aranzelària del president nord-americà derivi en una guerra comercial oberta, Juncker es va comprometre a augmentar la compra de gas i soja nord-americana per rebaixar els aranzels industrials. Un primer pas per entaular una negociació més àmplia sobre l’eliminació d’aranzels, barreres i subsidis. Satisfet, Trump ha passat d’anomenar «enemiga» la UE a parlar d’una «amistat pròxima».

El que s’ha acordat a Washington no és més que una treva en una pugna que encara segueix oberta, un pas cap al bon camí com ho ha definit Alemanya, el motor de la UE. Ara toca que els països europeus acordin una actitud comuna davant de les negociacions. No cal sentir-se enganyat: Trump és un proteccionista i un aïllacionista, i aquests no són ja els temps en què nord-americans i europeus eren estrets aliats. Un front comú europeu resulta imprescindible davant de l’envit de l’'Amèrica, primer' de Trump. Milers de llocs de treball i la salut de l’economia europea perillarien en cas de guerra comercial.