Soc 'cienciata'

Entendran el títol de l’article quan l’hagin acabat. Només els demano unes línies de paciència, perquè avui vull elogiar un ministre. Sé que no és una cosa habitual, almenys en aquest tipus de columnes en les quals alguns escrivim les nostres opinions. Opinar vol dir, per a molts, criticar. I si és a un ministre, millor que millor.

Mirin, els vull parlar de Pedro Duque, i no ho faré de nom, sinó perquè tinc un coneixement directe d’una cosa que ha fet i que –perdonin la cursileria– m’ha emocionat bastant.

Resulta que tinc una estreta relació amb uns amics que treballen a l’Institut d’Astrofísica de les Canàries (IAC). Fa dues setmanes, el ministre Duque va viatjar fins a les illes per conèixer els científics que hi treballen. Em diuen els meus contactes que l’home no semblava un ministre. M’ho expliquen il·lusionats i perplexos, no s’ho podien creure. En tot moment –m’asseguren– va semblar un científic. Preguntava més que opinava, s’interessava pels problemes de l’observatori més que de quedar bé i va arribar fins i tot a dir en diverses ocasions: “Caram, això no ho sabia”. És a dir: va demostrar que era un científic disposat a aprendre.

L’Institut d’Astrofísica de les Canàries ha viscut moments d’un surrealisme que seria còmic si no fos perfectament estúpid. Quan va començar la crisi, l’any 2008, els van obligar a apagar els llums i tancar l’accés a l’edifici a partir de les 5 de la tarda, per estalviar. Ho van fer amb molts organismes oficials, però la burocràcia de l’època no va entendre que tancar un observatori astronòmic a la tarda i negar l’entrada a astrònoms a la nit és un acudit dolent i sense sentit. Això és real. No m’ho estic inventat.

La burocràcia és una enemiga mortal de la ciència, i aquesta va ser una de les principals preocupacions que van mostrar els treballadors de l’IAC davant d’un ministre que escoltava prenent nota. Duque els va prometre que faria el que pogués, però que entenguessin que no sabia quant de temps estaria al capdavant del ministeri i que no podia fer miracles.

Héctor Socas, un geni de l’astrofísica que treballa allà, em va narrar l’estupor de tots els treballadors davant de la humilitat del nou ministre. Els va injectar a tots una dosi d’optimisme que, esperem, no els acabi decebent.

Quan li vaig dir al meu amic Socas que escriuria un article elogiant el ministre Duque, em va dir: “Ves amb compte, Juan Carlos, perquè et poden acusar de ‘sociata’”.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Mirant-li als ulls li vaig dir: “No elogio Pedro Duque perquè sigui ‘sociata’. Ho faig per vosaltres. Pels científics, perquè el que sí que soc és ‘cienciata’”.

Aquí el teniu, estimats amics de l’Institut d’Astrofísica de les Canàries, aquest article dedicat a vosaltres, amb l’esperança que el ministre el llegeixi i lluiti amb totes les seves forces per no defraudar-vos mai.