EDITORIAL

Nuvolots al Prat

Tots els operadors i el mateix gestor de la infraestructura haurien de fer un pacte per la transparència amb els usuaris

1
Es llegeix en minuts
39691274 591

39691274 591

Després de l’estiu negre de l’any passat, per les vagues del personal de seguretat i el col·lapse de Vueling, els nuvolots amenacen de noul’aeroport del Prat en els mesos de màxima afluència de passatgers. Una instal·lació aeroportuària és una infraestructura complexa en la qual hi operen diversos actors i, per tant, no és fàcil determinar els responsables de les múltiples incidències que amb orígens diferents sempre tenen les mateixes víctimes, els usuaris. Les companyies tendeixen a carregar les tintes contra Aena, que al seu torn al·lega problemes recurrents en el trànsit aeri del sud d’Europa, molt especialment el limítrof amb els revoltosos controladors de l’aeroport de Marsella. A aquestes tensions entre els operadors aeris cal sumar-hi les pròpies dels serveis de terra que atenen anualment milions de persones, com una gran ciutat. Afortunadament aquest divendres, un d’aquests nuvolots, el d’una possible vaga del personal de 'handling', va quedar desactivat. De manera, doncs, que les peripècies del Prat no són en cap cas atribuïbles al funcionament de la infraestructura, que ha millorat en els últims anys.

Una reflexió a part mereix el model de negoci de la companyia Vueling, basat que els avions no estiguin mai aturats per poder oferir uns preus competitius. És cert que els ha permès guanyar-se una posició en el mercat 'low cost’, basat entre altres coses en la reducció d’espais i serveis als passatgers, als quals se’ls cobra per gairebé tot. Però el temps està demostrant que el model no és sostenible. Qualsevol lleu incidència en qualsevol aeroport europeu, especialment en el de Barcelona, on té la seu operativa, pot provocar retards durant dies per un efecte dòmino. La reiteració cada estiu d’aquestes situacions comença a ser un llast en la reputació de Vueling, que no podrà aguantar gaire més sense trobar solucions a aquest tipus d’incidències.

Amb tot, entendre la complexitat dels problemes no atenua les conseqüències per a l’usuari. Tots els operadors i el mateix gestor de la infraestructura haurien de fer un pacte per la transparència. Els típics afegitons de "les incidències tècniques" o les "causes alienes a la nostra companyia" ja no serveixen per alsconsumidors apoderats d’avui. I la tecnologia digital permetria informar en temps real de qui és el responsable de cada minut de retard. Es mereixen que els tractin com a adults.