Èpica i lírica

Neix Crida Nacional per la República. Una nova plataforma política que advoca per la unitat del sobiranisme. No és un partit, però es planteja presentar-se a les eleccions. ¿El braç polític de l’ANC? Ja es veurà. Però mira cara a cara ERC i PDECat i eleva la tensió en el combat per l’hegemonia. El nom ja és una declaració. Apel·la a aquella històrica Crida a la Solidaritat dels anys 80 que va néixer a favor de la normalització de la llengua catalana i es va convertir en una important eina de reivindicació. Jordi Sànchez (ANC) o Carles Riera (CUP) en formaven part. Érem tan joves...

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La Crida és procés en estat pur. Grans dosis de lírica aplicada en el feliç horitzó de la independència i la injecció necessària d’èpica per agitar consciències. Una construcció emocional a la qual se suma l’actiu Puigdemont (líder polític i espiritual), la nostàlgia, la dura realitat de la presó, l’apel·lació constant a l’1-O i l’ajustament a conveniència del dret, la història i la política. Però, com el procés, continua fallant l’aspecte bàsic: ¿com s’assoleix l’objectiu?

Per convertir la lírica en un manual pràctic fa falta realisme i dir la veritat de la situació i de les forces. Però potser això no és tan urgent com l’aire que necessita Puigdemont per continuar mantenint el pols. Una altra cosa és si la perpetuació d’aquesta confrontació sense estratègia de resolució dona aire o asfixia els ciutadans de Catalunya.